Sr. director:
El 31 d'octubre, quan una monja de la Caritat amiga meva va adonar-se que jo era endolada en una família que hi havia un mort, va oferir-me de fer la lectura litúrgica del funeral, la qual cosa vaig acceptar.
Em vaig presentar a l'església del port de Pollença a l'hora que m'havien dit, i allà tot d'una em varen informar que la lectura havia de ser en castellà.
Jo no em vaig sentir amb forces de despedir-me del meu oncle Martí en una llengua diferent de la que havíem parlat tota la vida, ni d'adreçar-me a la meva família i al meu poble en castellà. Perquè sempre que he llegit a l'església del Moll, fins i tot durant la dictadura de Franco, ha estat en català. I sense problemes. Així és que vaig declinar l'oferiment de la meva amiga monja.
Li deman excuses. Em va saber greu per ella i per l'oncle Martí, que, si hi ha cel, ell hi és. Però, en aquesta situació, jo no podia fer una altra cosa sense renegar de tot quant he cregut i de tot quant he sentit durant tota la meva vida.
Xesca Ensenyat (rebuda per e-mail). Port de Pollença.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.