Bilingüisme litúrgic

No fa gaire vaig assistir a un funeral al port de Pollença i vaig comprovar, entristida, que tal com ja passava quan un sergent de la Base militar manava més que mitja dotzena de batles, la missa era en castellà, baldament l'oficiant enriquís considerablement la sòbria fonètica d'aquest idioma amb l'exuberància sonora característica del mallorquí rural. En el moment de la Consagració, però, va seguir en català d'una manera quasi imperceptible, sense trasmudar-se ni alterar el seu to pausat, com si canviar d'idioma a mitjan missa fos la cosa més natural. S'expressava en un català impecable, modern i normalitzat, gens pintoresc ni folklòric.