El senyor José María Aznar, un altre any més, arriba a les nostres terres per passar les esperades vacances estiuenques. Aquesta estada ha provocat, des del principi, les més variades opinions de la mateixa gent d'aquí, i fins i tot s'han donat mostres del fet que, per una bona part de menorquins i menorquines, aquest senyor no és del tot ben rebut. No és que es tracti que no volem determinada gent, ja que sempre ens hem caracteritzat per ser un poble d'acollida, senzillament és que aquesta personalitat ve com a representant d'un govern que ha demostrat unes actituds i una manera de fer les coses que, per nosaltres, no mereix cap tipus de respecte.
Aquest senyor és el president d'un govern del qual s'ha sentit amo i senyor amb una actitud de gran prepotència i de desqualificació de tota proposta que no sortís d'ell o del seu partit polític. Un govern que ha promogut una guerra absurda a l'Iraq. Aquesta guerra, no ho oblidem, encara continua creant morts. Perquè és evident que de voluntat de pau al món en aquest país no n'hi ha, si no, no s'entendria que Espanya fos un dels principals constructors de mines antipersona del món, ni que un responsable polític de magnitud en aquest govern fos l'amo de dues empreses, una que fabrica les mines i l'altra que les destrueix. També ha estat un govern que ha permès un desastre ecològic com el dePrestige. Ja sabem que es tracta d'un accident, però seríem molt il·lusos si pensàssim que la qüestió política no hi té res a veure. El cert és que la gestió del problema ha estat un desastre.
També ha estat una pràctica continuada d'aquest govern la d'afeblir el sistema democràtic amb la barra de fer-ho en nom de la Constitució i de la llibertat. Mostra d'això és l'apoderament de l'executiu de les parcel·les de poder atorgades al domini jurídic. No ens hem d'oblidar que és a les bases de l'estat modern democràtic la separació de poders. L'atac, la discriminació i el menyspreu que han sofert altres institucions autonòmiques que no són del mateix color i que, per tant, segons la lògica del partit, són enemigues, respon a l'afany d'acaparament que han demostrat aquells que suposadament ens governen. Al País Basc, qualsevol proposta ha estat rebutjada sistemàticament des del govern. Les eleccions municipals, allà especialment, han estat un desastre polític, i la prohibició d'un partit com AuB, amb majoria legítimament democràtica en molts de municipis, respon més a una qüestió política que no, com diuen, per «evitar la violència».
A Catalunya, el govern central ha tirat per terra tota proposta de canvi de l'Estatut. A les Illes Balears, la campanya electoral va servir el senyor Aznar per atacar durament el Pacte de Progrés amb la gran arma de fer entrar por als votants amb xifres sense fonament sòlid, només fent servir la desqualificació bruta (i no entram a valorar la política del Pacte).
Ja va ser posat com a ministre de Medi Ambient (!!??), feina que encara no sabem ben bé en què ha consistit (va ser totalment invisible en l'afer dePrestige), per tocar els nassos a aquells que ja hem patit la seva política urbanística. A Menorca, també hem patit la política de Matas com a ministre, basta que facem un passeig per la costa sud de Ciutadella per veure el gran disbarat de vial obert pel fantàstic Ministeri de Medi Ambient.
També és un govern que mai no ha tingut la delicadesa de manifestar-se a favor de la conservació d'alguna llengua que no sigui la castellana, la «lengua del Imperio», i que amaga les seves aspiracions uniformistes sota allò que ells en diuen «bilingüismo».
El retorn a una Espanya unitària és evident en la política d'aquest que ve a descansar a la nostra illa: observem l'augment de les hores de castellà en la nova llei de «qualitat» de l'educació.
I tot açò només és un repàs molt superficial de tots els disbarats que s'han comès en nom de la democràcia, però un repàs més ample ens duria a una carta sense fi.
Joan Carles Villalonga Sintes. Rebuda per e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.