Les insídies del PP

TW
0

Amics, dos mesos després de les eleccions, la política contra el català (en tots els aspectes, i especialment en el de la llengua) es fa sentir. Primer, la rebaixa de les exigències en el nivell de català dels funcionaris. Avui, la notícia que els premis Ciutat de Palma, que del 1979 ençà eren monolingües en català, esdevindran bilingües.

Tot i sent greus aquests fets (que seran seguits d'altres), el mal principal és el missatge subliminal que es llança a la població: el català no és necessari, és una cosa accessòria, de la qual podeu prescindir, els immigrats no tenen gens de necessitat d'aprendre'l. Una tasca de descrèdit, de relegar la nostra llengua a la condició de cosa residual, tot plegat, però, com qui no n'és, fent declaracions d'amor a la «pròpia» llengua, quasi sempre en espanyol, no cal dir-ho, perquè els encarregats d'aquesta tasca són espanyols castellanoparlants, uns yuppis, generalment joves, disposats a arrasar el país a llur pas.

Sobta la manca de reacció de les forces vives mallorquines. L'Obra Cultural Balear, per boca del seu president, ha fet una tímida declaració de principis. I el mateix podem dir de moltes altres organitzacions. N'hi ha per pensar que tenen por.

Davant aquest estat de coses, no hi haurà més remei que anar a la mobilització popular, com en els bons temps del franquisme (del qual no hem sortit mai, de fet).

Per tant, companys, ja sabem què ens espera. És decebedor... però també estimulant.

Miquel Adrover. (Rebuda per e-mail).