Diuen que la llengua és producte de l'experiència personal, i també el llenguatge emprat ho és. Llegida l'opinió de Joan Mir sobre Els Verds, creis-me, més de mitja dotzena de pics i encara no puc sortir de l'astorament, vull comunicar-li que jo votaré Els Verds. Vull dir-li que som nacionalista i, tan important, d'esquerres. M'ha sorprès que Joan Mir faci regla de l'excepció o de l'anècdota, i ens vulgui convèncer que el que només és una errada lingüística sigui una pauta antinacional.
Sempre procur llegir els articles de Joan Mir perquè consider que són com a mínim intel·ligents i provocadors de la reflexió, i això és bo, molt bo. Però aquest pic no entenc que la introducció del seu article per parlar d'Els Verds sigui Hitler, ni que els arguments de pes que proposa siguin els mateixos que usen demagògicament i intencionadament les dretes (em sap greu, sempre he defensat que n'hi ha més d'una).
Correctors lingüístics sempre se n'han de menester perquè el català no és normal encara al país, propostes i accions decidides a favor de la llengua i la nació, també com més n'hi hagi millor, però d'això a voler fer creure que Els Verds vénen a ser aquells que només mostren interès per uns animalons fa pardal. Els Verds és l'únic partit que té presència institucional i lluita per no institucionalitzar-se, i tenen (hauria de dir tenim perquè milit d'ençà de dos mesos en aquest partit, després de fer-ho 10 anys al PSM) mancances, la majoria perquè és un partit petit en relació als altres. I això té unes conseqüències, entre les quals no disposar a tothora d'un assessor lingüístic. En haver passat les eleccions de maig, esper que el senyor Joan Mir tengui més arguments per opinar sobre Els Verds, i estic segur que no tendrà la mateixa opinió i valorarà els esforços d'una gent que ja fa temps ha deixat de creure en simplismes i demagògia, o en propostes nacionals a tres mesos de les eleccions que són més producte de la tàctica que del bon fer i la pedagogia política. Joan Mir no s'imagina com és de difícil llevar la bena dels ulls a molta gent i que es temin que l'ecologisme no és voler comparar una fotografia de fa vint anys amb una d'ara, fotografies en què no surten les persones, les societats i les cultures. L'ecologisme és una altra cosa, i pot contribuir molt a la vertebració de la societat en tots els àmbits. L'ecologisme està ben lligat a conceptes com justícia social, identitat cultural i sentiment de pertinença, reconstrucció nacional i molts altres que fins ara patrimonialitzaven \132 determinats partits... i aquí hem arribat amb el mal ús que n'han fet.
Som d'esquerres, som nacionalista i votaré Els Verds, perquè l'ecologisme no és una fotografia sense persones ni cultures. I m'agradaria poder fer un cafè amb Joan Mir i parlar-ne, així coneixeria algú d'Els Verds i opinaria amb arguments de més pes. Estic segur que Joan Mir aportaria idees i reflexions per millorar Els Verds, almanco aquesta és la meva opinió.
Antoni Ferrer Capó (rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.