Aturem la guerra, ara

Aznar, Blair i Bush hauran de respondre davant la història, davant els pobles, per haver iniciat aquesta espiral de violència amb un menyspreu total per la democràcia, la injustícia i pels millons de ciutadans i ciutadanes que hem dit NO a la guerra, NO a la mort, NO a la sang per petrioli.

En nom de qui han desencadenat aquesta barbàrie? Barbàrie que fins i tot ha estat condemnada pel papa, representant, pels creients, d'un Déu al qual els tres messiànics governants invoquen com si això pogués justificar els seus actes.

El papa ha dit NO, a més, ha advertit sobre el desastre que per a la humanitat té l'atac sobre el poble iraquià, però per aquests «creients» això no significa res per al catòlic, apostòlic i romà Sr. Aznar.

El Sr. Aznar i els seus ministres encaparrotats a mantenir el seu servil suport a Bush no accepten que s'han quedat tots sols i sense arguments, per això han iniciat una campanya per desqualificar, desprestigiar i criminalitzar les manifestacions, emparant-se en les accions aïllades d'uns poc violents.

Pel Sr. Acebes les manifestacions són il·legals i les actuacions policíaques copejant a sang freda una jove, com veiérem en un mitjà de comunicació, són totalment mesurades. Per la seva banda, el Sr. Trillo, després d'admetre que els avions volaren per damunt el notre espai aeri, ens llança com si fos una endevinalla «feren benzina o no feren benzina...».

Aquesta guerra contra el poble iraquià no serà un passeig militar ni prop fer-s'hi. Els morts cada vegada seran més, les víctimes civils (danys col·larerals o morts necessaris, com va dir una impresentable portaveu nord-americana) aniran incrementant les xifres dels morts, i mentre els doblers dels contribuents van a les despeses per la mort, els xerraires continuaran les seves proclames descansant còmodament a les seves residències.

El que ha fet en Bush entra dins la lògica de com han actuat les administracions nord-americanes al llarg de la història: posar i llevar tirans, substituir governs democràtics per dictadors... segons les seves conveniències. En Bush és un titella fidel als interessos de les multinacionals i els fabricants d'armament.

Però a Aznar, què és el que l'obliga a aquesta servitud incondicional i vergonyosa? Quins són els seus falcons, quins els lobbis de pressió? Qui o què l'obliga a mirar cap a una altra banda per no veure ni escoltar el clam ciutadà que diu NO a la guerra?

Maria Rosa Bueno (rebuda per e-mail).