Un aclariment a l'AELC

Com bé sap Antònia Vicens, la meva marxa de la directiva de l'AELC es produí com a conseqüència de la sessió de la junta directiva celebrada el juny de 2002 a Barcelona: es formalitzà per escrit i els motius, exposats també per escrit, foren incorporats en una acta. En aquell moment vaig decidir no fer públiques les raons de la meva discordança, però sí explicar -clar i català- als meus companys de directiva la meva opinió sobre la gestió que s'estava fent a l'AELC, amb l'esperança que el meu desencís raonat servís -si més no- com a motiu de reflexió. Immediatament la meva vacant -en qualitat de vocal cooptada- fou ocupada per Xesca Ensenyat.

Resumint: no hi ha cap relació entre una dimissió -al juny de 2002- i una elecció al febrer del 2003. A més, com quedà reflectit, la meva elecció com a president del Gremi d'Editors es produí per sorpresa.

La realitat actual de l'AELC és -malauradament- poc engrescadora, amb un rosari de dimissions a la directiva que s'arrossega des de fa anys. L'intent de dissimular-ho atribuint dimissions a raons alienes no crec que sigui un bon camí.

Joan Cerdà Subirachs. (Rebuda per e-mail).