Salt no és terra de reciclatge

Quan sento que l'ús social de la nostra llengua decreix en tots els sectors i arreu dels Països Catalans, no fa més que fer-me pensar què ha passat amb els catalans i amb el nostre tarannà integrador i tolerant envers les altres cultures que ens ha caracteritzar al llarg dels segles? A Salt en els últims decennis la seva població ha crescut de manera hiperbòlica en nombre de persones nouvingudes. Fins el punt que hom pot dir que cada dia que passa tenim una mitjana de 6 a 7 famílies noves que s'empadronen a l'Ajuntament de Salt. Per l'altre costat, veiem, impassibles, com una bona part dels autòctons es venen llurs cases i pisos i fugen de Salt, com «cames ajudeu-me»....

Davant això què hi podem fer? Seria ser força il·lús si ens penséssim que amb el català podríem solucionar aquesta problemàtica social tan complexa. Tanmateix, tots sabem que la llengua és una bona eina per cohesionar la comunitat i evitar la fragmentació en zones. Fins i tot, m'atreviria a dir, que l'aprenentatge de la nostra llengua pot ser un instrument útil contra l'exclusió i la marginació social de grups culturals identitaris que resideixen a Salt. És més, el domini del català pot ser un avantatge per la promoció social i laboral per les persones més desfavorides de la nostra societat.

Per tant, què és el que ens falla? Per què les coses no acaben de funcionar com hem fet en altres èpoques?

Crec que nosaltres mateixos no hem sabut aportar el nostre gra de sorra que ens pertoca, igual com qualsevol grup de persones que s'estima i està orgullós dels seu territori. Sovint, seguint la inèrcia dels nostres pares i avis del poruguisme polític del franquisme, del servilisme lingüístic, del pragmatisme deshumanitzat...