Un mort, una xifra sanitària

Hi ha tres notícies de la setmana passada que em cridaren l'atenció:

a) Un pacient manacorí amb una fractura al braç, l'han fet rodolar com una pilota d'un hospital a l'altre amb la mà inflada i morada. El final de la història ha estat el que havia de ser, posar mà a la butxaca i anar a una clínica privada.

b) Ha mort un jove de 36 anys. Presentava una clínica molt definida, de fet pareix esser que va haver-hi prediagnòstics encertats fins que va tenir la malaurada idea d'anar a un hospital massificat dia sí i dia també. Va ser visitat per diversos metges i la valoració, segons pareix, no va ser l'encertada.

Una de dues, o bé els metges atenen els pacients com qui atén ovelles, o la massificació dels serveis d'urgències públics afavoreixen errors irreparables.

Conclusió, un home de 36 anys ha deixat la seva família per sempre.

c) La benvolguda i fotogènica consellera de Sanitat promet que les llistes d'espera quirúrgiques seran de 6 mesos a tot estirar i es queda tan ampla! Pensam que l'aixeta del temps s'ha fotut i vessa mesos com si fos aigua.

El SEM s'ha emocionat recordant la promesa de fer desaparèixer GESMA abans de l'any passat, la promesa de reduir llistes d'espera, la promesa de millorar la sanitat i per botó de mostra tenim els exemples abans esmentats, encara que, malauradament, hem de pensar que no són fets puntuals sinó que és un denominador comú que tan sols coneixem els qui patim alguna malaltia.

Senyora consellera, reformi la sanitat començant per baix, descongestioni els serveis especials (urgències, radiologia, laboratori, etc.), humanitzi les consultes externes, anomeni gestors hospitalaris receptius i escolti els representants dels treballadors, posi personal allà on hi ha mancances, il·lusioni els professionals eliminant els contractes eventuals, no generi més subcontractes fomentant les fundacions hospitalàries.

Finalment, vull donar-li l'enhorabona per la brillant idea de tancar l'Hospital General amb els quiròfans, i alhora enviar els seus pacients quirúrgics a la privada. Llàstima que no puguem enviar-hi els nostres dirigents perquè els reparin la pròtesi dretana de l'esquerra.