Anticatalanisme

Vaig estar uns anys sense interessar"me per la política mallorquina, arran que un dia em vaig ficar per curiositat en un fòrum d'internet de Mallorca. Tot just llegir els primers missatges em vaig espantar, no només de veure les mil diferents maneres d'escriure el mallorquí "cadascú escriu com en el seu poble, escriuen d'oïda", allò que realment em va escarrufar va ser llegir l'odi tan visceral i irracional cap a Catalunya i allò que representa. Hi vaig intervenir, em vaig barallar amb quasi tothom, no vull donar gaire importància en aquest fòrum, però em vaig adonar del problema que hi ha al darrere. Mitjançant els comentaris llegits, vaig anar coneixent personatges representatius de l'actual política balear. M'he adonat que han passat molts d'anys des de les primeres eleccions democràtiques, però «els de sempre són els de sempre». Els noms dels partits canvien, però la gent no. Una constant dels qui defensen tan a ultrança el mallorquí i la nostra identitat, sense voler cap tipus de vinculació amb el català, ho solen fer en castellà, o si són més llestos ho fan en mallorquí; i si a més de llestos no volen passar per incultes, no tenen més remei que reconèixer que la nostra llengua és la catalana, però això sí, sempre des d'una òptica dretana i amb la bandera espanyola al costat. Allò que tenen ben clar és que primer són espanyols i després mallorquins. Des del fet que jo visc a Barcelona fa molts d'anys, us puc assegurar que aquesta por de l'imperialisme català que esgrimeixen com a cavall de batalla aquests partits que veig que s'autonomenen salvadors de Mallorca i dels mallorquins, poden estar ben tranquils, ja tenen prou feina els catalans per defensar"se ells mateixos de l'Estat central, com per voler anar a manar a un altre lloc. Una altra cosa que em preocupa molt és el fet que molts de mallorquins d'aquests que diuen estimar tant la seva llengua, pel fet de voler diferenciar"la del català de Catalunya, escriuen de tal manera que allò que comportarà serà una degradació total del mallorquí, una llengua plena de castellanismes i barbaritats gramaticals. I el que trob molt indignant és que persones que jo conec molt bé i que, quan ningú no es preocupava per la supervivència del mallorquí ni pel recobrament dels nostres costums, música etc., ells/es ja lluitaven, idò que ara els tractin de venuts i traïdors a Mallorca. On eren tots aquests que ara prediquen tant? Mai no vaig sentir"los expressar cap queixa per l'ensenyament en castellà, ni vaig veure que mai els tragués el son la pèrdua d'una identitat que ara els preocupa tant. Ara bé, una cosa és certa: mentre ens barallam si mallorquí si català, el castellà, com sempre, gaudeix d'immillorable salut i va guanyant terreny de cada dia.