El cine espanyol no el volen ni a ca seva

TW
0

Aquests dies hem pogut llegir que l'any passat el cinema espanyol va perdre un 37% d'espectadors (gairebé 10 milions), i que els productors es queixen perquè les televisions ja no hi volen invertir. Queda clar que el cine espanyol no el volen ni a ca seva, i que l'únic que li queda és la mamella de la subvenció estatal. Quines coses! Els espanyols, que tant critiquen la cultura catalana perquè està promoguda per les nostres institucions, i a la qual tant volen aplicar les lleis implacables del mercat, resulta que mantenen el seu cine a cop de decret i gràcies als doblers que s'enduen dels Països Catalans, via espoli fiscal. I encara hem de veure com reaccionarà n'Aznar després dels premis Goya, que l'han posat com una moto. Posarà per damunt de tot el seu nacionalisme espanyol, s'estrenyerà un ou i continuarà abocant doblers perquè es continuïn fent pel·lícules a major glòria d'Espanya, siguin de dretes o d'esquerres? O tancarà l'aixeta i a partir d'ara només cobraran en Garci i n'Almodóvar?

La profunda crisi del cine espanyol (els Goya només foren vistos per un 19% dels espectadors de tot l'estat, malgrat que els darrers anys se'ls ha publicitat fins a la nàusea) hauria de ser aprofitada pels nostres actors i directors per fugir-ne com de la pesta, i potenciar una autèntica indústria cinematogràfica en català, centrada en els Països Catalans i Europa. Per part meva, vull expressar el meu entusiasme davant l'espectacle que ens estan oferint polítics i cineastes espanyols, tirant-se els plats pel cap a la vista de tothom. Aquestes bregues sí que són un espectacle, i no les pel·lícules que fan a la meseta!

Josep Palou. Ciutat (rebuda per e-mail).