A M. Antònia Munar, presidenta del Consell

I les vol amples, amplíssimes, o sia, vol més asfalt, més ciment i més cotxes, trànsit, turistes i alemanys rics que puguin córrer com a llamps... i, involuntàriament, és clar, més accidents i morts.

Jo voldria que els mallorquins i mallorquines, com deim ara, sàpiguen quin preu posa vostè al sòl rústic de la nostra estimadíssima illa. Atenció, val la pena fixar—s'hi, de veres. Atenció, repetesc, per favor: a) 1 m2 de sòl rústic a expropiar per ampliar la carretera d'Artà a Canyamel val 6 euros. b) 6 euros, 1 m2 de sòl rústic —mallorquí— no basten ni per pagar el menú de l'Escola d'Hosteleria del Consell, que està molt bé, per cert. Ni tampoc per comprar una botella de vi de Binissalem, per parlar de coses mallorquines. c) 6 euros, 1 m2 de sòl rústic —mallorquí— basten, això sí, per comprar sis exemplars d'un diari de Mallorca o dos cafès amb llet i ensaïmada a Can Joan de S'Aigo. Però és que amb 6 euros, i la llista és inacabable, no es pot fer quasi res de res. I es tracta d'un m2 de sòl rústic irremplaçable que, si es perd, es perd per a sempre.

Val tan poc, tan poc la nostra terra? És la nostra i no en tenim d'altra i jo l'estim, i la vull, i no l'he volguda vendre mai, per més que alguns intermediaris m'han oferit bastants doblers (el truc de comprar finquetes fins aconseguir—ne una de més gran i vendre—la a un estranger que passa a ser Amo de Mallorca). I dic que és nostra! som una il·lusa.

Ah! I amb tot això m'he oblidat de dir—li que la microfinca que tenim a Artà, conservada des de fa més de cent anys, té uns 1.600 m2 i me'n volen expropiar 300. Acaba de comunicar—m'ho un senyor, molt educat, del Consell.

El preu de què m'ha parlat és de 6 euros per m2. I jo li he respost: quina vergonya! És el que sent qui la saluda afectadíssima.