Mallorca, una història d'autoodi

Contempl amb perplexitat com creixen a Mallorca les ideologies antimallorquinistes amagades sota una aparent mallorquinitat folklòrica proespanyolista alimentada per ments ignorants (o no tant) que s*aprofiten de la innocència de la gent. Els que estimam Mallorca ja sabem de les malifetes culturals i lingüístiques dels ASI i del PP; però ara més que mai m*adon que Mallorca és una terra de renegats. Com si no tenguéssim suficient a saber"nos de memòria la fesomia de l*ASI major, ara hem de travessar l*illa amb la cara d*un tal Gabriel Martí Ballester, president de no sé quin partit anomenat CLAU. La pregunta més evident seria demanar"nos d*on treuen els doblers per pagar tanta propaganda, però el que jo vull explicar és la meva experiència amb aquesta gent de CLAU. Vaig veure la seva propaganda, i ai, de mi! Vaig voler indagar més profundament en la ideologia d*aquell fulletó. Maleïda l*hora que se*m va ocórrer fer"ho! Vaig entrar a la seva pàgina d*Internet i vaig contactar amb el que supòs que és el seu president. Aquest senyor no va aturar de riure*s de mi. Em va insultar, em va tractar d*ignorant, va insultar els catalans i em va dir, en dues paraules, que no els molestàs més. Textualment em va dir: «Entenem que siguis un ignorant perque a s*escola no t*ho han enseyat». Li vaig demanar per què tenia tanta de ràbia als catalans i li vaig exposar raons clares i concises que li demostraven que el mallorquí no és una llengua diferent del català i va tenir el valor de dir"me ignorant. Per això m*agradaria que es publicassin les seves respostes a la meva pregunta sobre si creia convenient seccionar més la nostra llengua i amb això perjudicar-la. Em va corregir, textualment, de la següent manera: «Pensam que t*has equivocat dues vegades: 1." «ses» nostres illes. Has de dir «les» nostres illes. Ves a Barcelona, digues «ses» i te pegaran un toc pes morros. 2." acabarem «xerrant»...Has de dir «enraonant», que queda més barceloní i més refinat. Es passat i s*historia de ses Balears ès molt més ric que es de Cataluya». És evident el seu ultrafeixisme espanyolista heretat dels mostatxuts Franco i Aznar, la seva xenofòbia cap als nostres germans d*ultramar i l*autoodi amagat sota una aparent mostra d*amor a Mallorca. Però jo no vaig gosar a fer-li la contra, ja que no el conec personalment i potser jo, i mossèn Antoni Maria Alcover, i Francesc de Borja Moll i tots els lingüistes del món que no són espanyolistes anem equivocats. Volia que m*explicàs la seva veritat i vaig sentir com si m*enviàs a un psiquiatre. No dic que no el necessiti. Però més per això, el necessit per viure en una terra de renegats que s*aprofiten de la ignorància d*alguns, la innocència dels altres i el passotisme de la majoria. Atentament, un ciutadà molt, molt, però que molt emprenyat.