L'educació no té color

TW
0

Fa temps que alumnes i professors sofrim les conseqüències que en la Conselleria i al govern central hi hagi un color o un altre. Ambdós esforçant-se a implantar idees ràncies i doctrines que ja fa temps van haver de ser substituïdes. La societat necessita un pacte d'estat en educació, l'objectiu de la qual sigui donar estabilitat i «criteri» a l'educació. L'educació no és pública, no és concertada, no és privada, és el que els pares decideixen per als seus fills i la societat demanda, aquesta decisió s'ha de respectar i no alienar un dret natural indiscutible.

Tenir criteri és plantejar una reforma educativa no des de despatxos aïllats i amb plantejaments purament teòrics, si no amb l'assessorament del professorat.

Si es posàs a mesurar el perjudici que ha ocasionat en el sistema educatiu accions com la de no repetir curs, eliminar els exàmens de setembre, reduir a tres hores setmanals l'assignatura de matemàtiques en l'ensenyament secundari obligatori (Logse), faria avergonyir els seus creadors. M'entristeix veure que un color o un altre intenten enfrontar l'educació pública amb la concertada. M'entristeix perquè constata que els responsables polítics no tan sols no són creatius, si no que cauen en la irresponsabilitat. Els problemes de l'educació no tenen color, reflecteixen realitats susceptibles de solució, amb una anàlisi «veraç», amb imaginació i amb responsabilitat.