La palanca

Ja és sabut que la palanca, per petita que sigui, té una notable força transformadora. Una cosa semblant ha succeït amb la Llei de parelles estables del Govern de les Illes Balears. Hi va haver qui va pensar (en públic i en privat) que el Pacte de Progrés aconseguiria amb aquesta Llei donar—se un vernís progressista o, com a mínim, fer l'ullet al col·lectiu homosexual. Però mentre uns miraven amb desdeny l'afany modernitzador, a uns altres se'ls encenia una llum d'esperança, ja que s'obria la possibilitat d'orejar un vell armari: la Guàrdia Civil. I com que la repressió no ve únicament per la força, sinó que també es pot viure en silenci i amb sofriment, els que tenen l'anhel de l'emancipació han de menester una palanca (en el nostre cas una tímida llei).

No és un tema folklòric, però és fàcil i suggeridor recórrer a l'acudit amb això de La Benemérita i la testosterona. Estam tractant una cosa més important: la necessitat que hi hagi eines (lleis, mobilitzacions, propostes) per «desfacer entuertos», sobretot els greuges anquilosats i encartonats.

Passarà el temps i ningú no se'n recordarà de la petita història del guàrdia civil que volia viure en parella, però tot un col·lectiu s'aixecarà al matí sense cap necessitat de dissimular, uns mascles i uns altres, doncs, no.