Diumenge passat vaig assistir, amb la meva família, a l'espectacle més degradant i vergonyós que he pogut presenciar en la vida. Va ser a Inca, en el marc de la II Fira. A l'Avinguda Reis Catòlics, on es concentren les casetes de fira, els cotxets i altres atraccions típiques, es va produir un incendi a un immoble devers les sis de l'horabaixa. Tot d'una hi comparegueren policia local, ambulàncies i bombers, i com és lògic, la gent que passejava per la Fira es va concentrar al voltant del lloc de l'incident. Al balcó del primer pis, d'on sortia el fum, una dona negra, mig nua, cridava pels nirvis: segurament no tenia papers, la casa devia ser compartida i ella era tota sola en el moment de l'accident, no s'entenia el que deia. La dona, en aquest estat de xoc, va haver de ser davallada per la força per un bomber i un policia local.
En haver baixat, la dona, descalça, va fugir (no sé si de la policia, o de la pressió de desenes d'ulls sobre la seva indefensió). I desenes de persones, sobretot gent jove, va començar a córrer darrere ella, pel carrer, com si fos un bou als San Fermins, fins que la caçaren. Impotència o incompetència de la policia municipal? Això potser és el que menys importa. Al meu parer, el deure de la policia, més enllà d'anar darrere la dona, era aturar la «massa» de gent incontrolada (jo diria d'animals incontrolats). El que més em preocupa és la condició «humana» de la guarda de gent que es va posar a córrer darrere la dona, i el de les desenes de persones que gaudien amb l'espectacle. Jo només vaig sentir ganes de vomitar, i d'emigrar.
