Llengua i currículum (i 2)

Sobre que es produirà més transferència dels aprenentatges, depèn més de la qualitat del professorat i de l'alumnat que no si s'ha integrat el currículum. I és tenir poca confiança en el professorat de qualsevol llengua, pensar que quan ensenyen no tenen present les altres llengües, especialment la llengua espanyola que produeix interferències en els aprenentatges.

Si s'ha de coordinar el professorat de llengües o no, és una qüestió que s'ha de decidir des de l'autonomia dels centres. Crec que el professorat que ha tingut aquesta necessitat ho ha fet, i el que no l'ha tinguda, no. A Catalunya, l'únic que s'ha fet a partir del 1992, ha estat la redacció d'un únic currículum per a la llengua catalana i per a la llengua espanyola, però després no l'han posat en pràctica més que les persones que hi han estat interessades. No se n'ha parlat a les revistes pedagògiques (Perspectiva Escolar, Guix, Escola Catalana, Articles, etc.). En una paraula, la gent intenta ensenyar la llengua catalana de la manera més didàctica i motivadora possible, sense tenir en compte per res cap casta de currículum integrat. Alguna editorial ha començat a integrar currículums a partir d'enguany, segurament aconsellats per algun/a dels/de les assessors/es corresponents.

La competència subjacent comuna, detectada a través de les teories psicolingüístiques, ha funcionat sempre. Pens que els assessors i tècnics que han fet feina en el currículum integrat, s'han equivocat bastant quan l'han volgut justificar a partir de les teories psicolingüístiques. En un article publicat en aquest diari deien: «...existeix una competència subjacent comuna que permet la transferència dels coneixements i habilitats en una llengua a una altra sempre que hi hagi una bona exposició i motivació». I després aconsellaven el professorat que posàs en pràctica les dues condicions anteriors a través d'una bon treball metodològic, per assegurar un bon aprenentatge.

Aquesta terminologia que usaven deu justificar també el fet que el títol de l'article fos: «El currículum integrat de llengües: una eina didàctica». Cosa que també pos en dubte. El currículum integrat no és més que un instrument que es posa al servei dels professionals, perquè aquests l'apliquin d'una manera eficaç i usin tots els recursos que posa al seu servei, la Didàctica. Els record que les teories psicolingüístiques afirmen que la transferència de la competència adquirida en una llengua a una altra llengua es produirà si hi ha una adequada exposició a l'altra llengua.

El que no es pot fer és carregar la responsabilitat al professorat sobre aquestes dues condicions. No es refereix a exposició en el sentit d'explicació del professorat, sinó en el sentit que l'alumnat visqui en un ambient que l'impregni d'aquella llengua; en el nostre cas, seria un ambient on es parlàs molt el català. Són els poders públics els que d'alguna manera han d'estimular l'ús d'una llengua que uns altres poders públics varen voler exterminar, i és també l'administració que ha de fer la llengua necessària per poder accedir als llocs de treball. Aquí ha de ser tan necessària com el castellà, com a mínim.

El temps que s'ha dedicat al currículum integrat, es podria haver dedicat a estudiar com es podien millorar les dues condicions anteriors, i a comprovar com l'ensenyament en llengua catalana, és l'única manera que fa que es compleixin els preceptes legals establerts.