Hipocresia política

Els dirigents polítics han de dir les coses amb franquesa. Però, i per desgràcia, això passa massa poc sovint.
A Maria Antònia Munar se li podran discutir moltíssimes coses, com per exemple aquest afany desmesurat de poder i glòria terrena, però és digníssima d'admiració per altres costats. Per exemple, quan parla: se l'entén perfectament, el missatge arriba clar i llampant.

Ara la presidenta acaba de dir la seva sobre el tema de la immigració. Ja era hora que algú reparàs en aquest problema sense caure en cap dels tòpics de la xenofòbia, del racisme, dels drets humans, etcètera, etcètera, perquè no és aquest el problema, sinó un altre, com molt bé ha apuntat la senyora Munar.

Qui no ho vulgui veure, és un cec. I qui ho calla, és un hipòcrita. El que és realment cert és que fa falta posar uns límits a la immigració i fa falta aturar la immigració il·legal. El creixement té uns límits i, francament, crec que la situació comença a ser preocupant. I dic això no perquè em moltesti veure persones de color o d'altres races o cultures pels carrers de les nostres ciutats i pobles. El problema és la possibilitat de crear borses de marginalitat que, a la llarga, seran molt difícils d'eradicar perquè la integració no serà just econòmica, sinó que també s'hauran de fer grandíssims esforços de caràcter social i cultural. Perilla la cohesió social, perilla Mallorca tal com la coneixem. A totes bandes hi ha sostres, i aquí també.

Arreglar aquest problema correspon als polítics, i a ningú més. Són ells els qui han de fixar els límits d'allò que és possible. També són ells els qui han de definir les estratègies més adients perquè els països desenvolupats puguin garantir un futur per als seus ciutadans sense fugir del territori. No és una tasca fàcil, però és que sembla que les coses no puguin anar pitjor per segons quins indrets d'Àfrica o de l'Europa de l'est.

I m'agradaria acabar amb una altre aclariment personal, com el del principi. Particularment, a mi només m'emprenyen els peninsulars que et parlen en espanyol perquè «esto es España», mentre pretenen fer-te parlar «en cristiano» perquè ells et puguin entendre. I que a sobre aquesta gent pugui fer un partit, com el d'un tal Rabasco de per devers Llucmajor, o una revista, que es diu El Forastero, és un insult per a tots aquells que som mallorquins i ens sentim compromesos amb la nostra terra. El d'aquesta gent sí que és una immigració perillosa, perquè la seva indigència és d'una casta profunda i irreversible, que neix d'una perversió històrica que té molt a veure amb guerres, conquestes i imposicions, com la de la seva pròpia emigració.