Ja fa estona que vaig prendre la decisió de no fer gens de cas
i, molt més, de no perdre el temps comentant la gran quantitat de
bajanades respecte de la llengua que pregona el partit del senyor
Rabasco. Però bé, som de vacances, em sent relaxat i content i em
surt la vena altruista i desinteressada. Per aquest motiu, i
sobretot pel meu natural magnànim i generós, no puc menys que
oferir informació i una mica de coneixement (amb tot el meu
respecte) als militants de l'Asociación Social Independiente.
Art. 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears: La llengua
catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la
castellana, el caràcter d'idioma oficial. Definició de mallorquí
que ens ofereix la Real Academia de la Lengua Española i que es
considera la màxima autoritat lingüística en llengua castellana del
món: «Variedad de la lengua catalana que se habla en Mallorca.»
I el prestigiós diccionari Larousse ens diu que: «El mallorquín
es un subdialecto de la lengua balear». I el balear és: «La
variedad de la lengua catalana que se habla en las Islas
Baleares».
Mossèn Antoni Maria Alcover (mallorquí il·lustre): «El mallorquí
és el parlar propi dels mallorquins, que és una varietat dialectal
del català».
I què és un dialecte, es demanaran. Doncs, cadascuna de les
modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu
domini (lingüístic, s'entén; o què es pensaven?). Així diríem que
l'argentí o el bolivià són dos dialectes del castellà i no per això
deixen de ser el mateix idioma. Ara bé, si vostès creuen que
l'americà és una llengua diferent de l'anglès jo em rendesc, allà
cadascú amb la seva ignorància, però no és necessari que se sentin
obligats a compartir-la amb tots nosaltres. Gràcies!
Pere Torrens Escalas. (Rebuda per
e-mail)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.