El parc temàtic d'Inca

Un es pregunta en què pensen els polítics quan parlen tant de sostenibilitat. Un parc temàtic, ara mateix, en el centre de Mallorca, suposa: "Un impacte paisatgístic de prop de cent quarterades de terreny i construccions de fins a quaranta metres d'alt, visible des de la meitat de l'illa.

"Un impacte cultural, per la creació d'una infraestructura d'oci totalment aliena al patrimoni cultural de les illes.
"Un consum de recursos hídrics i energètics insostenible a una terra de cultiu de secà, que ha de moure i mantenir un parc d'atraccions d'aquestes dimensions suposa un col·lapse de carreteres, una acumulació de gents i residus, més immigració per les illes per cobrir llocs de feina precaris, la construcció de més habitatges per acollir aquests immigrants, la condemna d'un altre tros de terra que s'havia de cultivar, la urbanització d'un altre tros de l'illa... Més excuses per créixer i créixer.

Però sobretot, suposa una passa enrera. Suposa que no hem avançat gens d'ençà de les destrosses urbanístiques dels anys seixanta, que no hem après res del monocultiu econòmic del turisme, i que no tenim gens clar qui som, ni on som, ni quin futur volem.

Sostenibilitat significa llaurar un futur. I d'això és que hauríem de parlar, i no de terminis electorals, ni de temporades turístiques. Futur significa qualitat de vida. I això, només s'aconsegueix amb equilibri. I si, equilibri significa prosperitat econòmica, però també equilibri social, cultural i mediambiental. Ja hi ha casos que demostren que aquest és un model possible, i que hi ha activitats empresarials compatibles amb aquest model, com són parcs arqueològics, parcs naturals, museus i en general, la promoció del patrimoni natural i cultural local. Aquest és el nostre tresor, que hem de conservar per al nostre benestar, i per poder-lo oferir al viatger que el vulgui gaudir amb nosaltres. Si algú considera que un parc temàtic és el que aquesta illa necessita, que aixequi la mà. Des d'aquí, sembla interessant només per algunes butxaques.