Ja està bé de farses

TW
0

En Simó Xavier Casanova i Gual escriu una carta al director d'aquest diari titulada «Ja està bé de comèdies» i s'hi queixa que uns intel·lectuals a sou del meu departament han trepitjat la llengua del seu país, de sa mare i dels seus padrins. Jo no tenc el gust de conèixer ni sa mare ni els seus padrins i, atesa la meva educació, em guardaria prou de trepitjar"los res si els conegués. Després sembla indicar que es fixa en si la gent es compixa o no es compixa els calçons.

Estic content de les informacions que em dóna, perquè jo, acostumat a mirar la gent a la cara més que no a l'entrecuix, no m'hi havia fixat. Més avall diu «Vius i ungles amb el departament de filologia catalana. Fuerza Nueva és a punt d'entrar a la seva direcció. DOLÇament ja fa estona que es nota la seva presència» (les majúscules són originals de la carta citada). Això m'interessa un poc més, perquè mirau com són les coses, no me n'havia temut. Vull dir que no m'havia temut que Fuerza Nueva rondàs pel meu departament. Sé que pel món hi ha gent amb determinats plantejaments feixistes (com proposar l'anihilació física dels immigrats mitjançant no sé quins estris, posar el nom de l'adversari en majúscules davall una diana, escampar informació falsa per treure'n profit polític, obeir consignes sense raonar, acusar sense arguments i tancar"se a qualsevol tipus de debat civilitzat), però no m'havia temut que rondassin pel meu departament.

Que no passi gens d'ànsia en Simó Xavier Casanova i Gual, que tractaré d'impedir que el meu vot doni accés a qualsevol càrrec acadèmic o no acadèmic a una gent així si mai arrib a trobar"ne. Una altra cosa és que vulguin subvertir les normes de convivència democràtica i avançar amb mitjans com la propaganda, l'infundi, o el linxament: aleshores poca cosa podré fer per aturar"los... si mai n'arrib a trobar.

Nicolau Dols (rebuda per e-mail).