El desgavell de la pediatria a Inca

Basta dir que amb els set mesos que té el meu nin ja l'han vist cinc persones (quan amb dues seria suficient: el pediatre i la infermera puericultora), la qual cosa no tendria més importància si nos fos perquè te trobes substituts ineptes d'una més que dubtosa professionalitat o que, amb excuses tan faves com no saber el codi per entrar a l'ordinador, no poden actualitzar la història clínica de l'infant amb els resultats del control.

Però quan el teu millor pediatre fot al camp més cremat que un misto (renegant de gestors llepaculs, així com de la barra d'alguns metges) i munta una consulta privada tot oferint els seus serveis a la llista de pacients que tenia a la pública, ja te comences a picar. Tampoc no seria gaire greu (encara que sí que fa gràcia) la quantitat d'ordres contradictòries sobre la periodicitat de les revisions i sobre qui ha de donar les hores, si no fos per l'envestida que vaig rebre l'altre dia per part del meu pediatre perquè havia cridat sol·licitant una cita per a la revisió dels set mesos del meu nin. Si la seva substituta no me va voler donar l'hora dient que havia de telefonar per demanar-la, quin ha estat el meu error? Si no era un dia de revisions, com volia que jo ho sabés si ni la mateixa administrativa en tenia coneixement? I és que ciència infusa encara no en tenc... I més indignant encara és que no vulgui examinar el nin i me doni hora per d'aquí a dues setmanes.

Ajornar quinze dies la revisió dels set mesos, no té importància?
Permeteu-me que en discrepi sobretot si tenim present la quantitat de progressos que pot arribar a fer un nadó en qüestió de dies. Si els primers anys (per no dir mesos) d'un infant són tan decisius per al seu creixement correcte, si rebre unes bones indicaciones per introduir de la millor manera els canvis en l'alimentació i que així sigui més receptiu als estímuls que determinaran el seu millor desenvolupament tant físic com intel·lectual, francament, no puc perdre temps en batalletes estèrils entre pediatres cabrejats i gestors incompetents. I consti que he triat la sanitat pública per les garanties que m'ofereix de trobar professionals ben preparats. El que no m'esperava mai és trobar tanta mala bava per part de metges cremats.

Tal volta la consellera Aina Salom i companyia entre foto i foto o entre bronca i bronca dels sindicats poden posar una mica de seny en aquest desgavell. Si és que encara podem confiar en els polítics, perquè de vegades en tenc els meus dubtes.