Fins a la nostra derrota militar del 1714, feia devers mig
mil·lenni que Mallorca, el Comtat de Barcelona i el Regne de
València eren tres terrioris independents de Castella i de França
que compartien una llengua escrita absolutament unitària, una
representació exterior comuna, una arrel comuna de les lleis que
vigien a cada territori i un sentiment de germanor de raça que
expressàvem amb el terme «Nació Catalana», com ha documentat un
fester de vegades l'historiador mallorquí Antoni Mas.
A Mallorca "com a Menorca, a les Pitiüses, al Principat i a
València" hi ha una minoria que, tot i ser minoria, no s'atura de
créixer, que som partidaris de restablir aquella situació
d'independència de què gaudíem abans de la desfeta del 1714 i que
només la violència de les tropes borbòniques va esbucar. La nostra
annexió pràctica a Castella, per tant, no va ser fruit de cap
decisió de les nostres institucions legítimes, sinó el resultat
d'una imposició forastera violenta.
La minoria mallorquinista és partidària d'un procés de
descolonització de Mallorca de la manera que sigui més aviat:
Mallorca tota sola o acompanyada dels altres territoris insulars i
continentals germans esmentats més amunt. El restabliment de la
nostra independència en tot moment el volem dur a terme a través
d'un procés pacífic de conscienciació del nostre poble que ha de
culminar amb un referèndum d'autodeterminació supervisat per les
Nacions Unides.
Els partits unionistes "PP i PSOE", emperò, s'aferren a una
constitució que diu, no sé a quin article, que, arribat el moment,
el seu exèrcit té les feines d'impedir que un tal procés es dugui a
terme de cap manera. "dit amb altres mots: Té les feines de
passar-nos per les armes abans de consentir el restabliment "per
molt pacífic i democràtic que fos" d'un Estat mallorquí, balear o
català independent.
Ara els partits unionistes duen idea de fer una llei per
il·legalitzar els partits que propugnen la violència com a mètode
per aconseguir els seus objectius. Esborraran, per tant, l'article
violent de la seva Constitució? O per ventura no en faran cas i
cometran pecat mortal d'«inconstitucionalidad»? O per ventura
s'autoil·legalitzaran davant el seu encaparrotament en la defensa
d'una Constitució que propugna la violència militar per mantenir la
imposició d'unes fronteres mai votades per cap poble ni per cap
institució que el representàs legítimament? Què faran? Es pegaran
tocs per l'esquena amb un verdanc davant la seva contradicció?
Jordi Caldentey. (rebuda per
e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.