Vaga? Quina vaga?

Els comerços i establiments tancaren a bastament. Però la major part, «mig tancaren». Barreres a mig obrir i, al capvespre, i com els caragols, l'activitat es reprengué sense temors de ser «informats» pels piquets. Perquè piquets n'hi hagué, aquí, i molts. Una presència important de treballadors amb banderes roges i cridant consignes. I, ben igual que els comerços, els hotels visqueren una vaga a «mitges». Cara a la galeria va ser una vaga «total». Però, i segons diuen, cap a dins la cosa va ser ben diferent: s'establiren pactes per fer «torns» d'aturada, amb la promesa de no retallar salaris a canvi de compensar les hores perdudes en els dies successius. No m'estranya gens, aquesta solució, perquè de fet els hotelers també en surten perjudicats, del decret d'Aznar: què faran, si els seus treballadors fixos discontinus deixen de percebre els emoluments de l'atur? Els pagaran ells dels beneficis? Cosa estranya, però l'èxit d'aquesta convocatòria de vaga interessava tant a uns com als altres.

Segons he sentit contar, la pràctica de pactar la vaga entre treballadors i empresaris ha estat bastant comuna no solament en hoteleria. En el sector industrial també han arribat a pactes, segons em conten persones que n'estan ben informades. Asseguren que algunes empreses dels polígons pactaren tancar a canvi de recuperar les hores. Així, cap maldecap. No m'estranyaria que a la construcció hagués passat una cosa semblant.

Hi ha coses que un no arriba a saber mai i, per desgràcia, aquesta n'és una: és així com s'han aturat, majoritàriament, els sectors productius mallorquins? En aquestes, els sindicats poden convocar una vaga general cada tres mesos: aquí sempre tindran l'èxit assegurat.