A qualsevol estat democràtic, la justícia ha de tenir
fonamentalment dues funcions: garantir la convivència pacífica dels
seus ciutadans i, sobretot, tenir cura que les possibles
desviacions produïdes en el sistema siguin immediatament
corregides.
És, per això, absolutament necessari que les línies que separen
els tres poders de l'estat, més enllà de la formulació teòrica de
Montesquieu, siguin nítides i perfectament definides. La ingerència
d'un poder dins el camp de competències d'un altre provoca greus
desequilibris institucionals i perverteix l'esperit i els fonaments
de la Democràcia. Aquesta intromissió actua igualment com a element
pertorbador de la consciència col·lectiva dels ciutadans i es
manifesta en una creixent desconfiança en els poders públics. Els
episodis de connivència i subordinacions a la ideologia dominant
han marcat de forma grollera la vida pública espanyola en aquests
darrers anys.
És imprescindible, per tant, un canvi en el sistema d'elecció
dels jutges als més alts tribunals del país i és essencial que els
polítics abandonin les seves prerrogatives en la designació
d'aquests magistrats. És necessari d'una vegada per totes acabar
amb la divisió, intolerable a un estat de dret, entre jutges
conservadors i progressistes. La transparència i credibilitat
democràtica hi sortirien guanyant.
I a més, els jutges haurien d'interioritzar que la seva feina és
interpretar i fer complir la llei. Aquesta interpretació, juntament
amb la voluntat de servei i la recerca de la veritat, ha de ser
aplicada amb el mateix rigor i professionalitat, tant si el
justiciable és un desconegut com si és qualcú del partit polític
que els ha col·locat on ara són. Si aquests canvis no es
produeixen, la farsa d'un poder judicial just i equilibrat seguirà
vigent.
Pere Torrens Escalas, Búger. (Rebuda per
e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.