La justícia

TW
0

A qualsevol estat democràtic, la justícia ha de tenir fonamentalment dues funcions: garantir la convivència pacífica dels seus ciutadans i, sobretot, tenir cura que les possibles desviacions produïdes en el sistema siguin immediatament corregides.

És, per això, absolutament necessari que les línies que separen els tres poders de l'estat, més enllà de la formulació teòrica de Montesquieu, siguin nítides i perfectament definides. La ingerència d'un poder dins el camp de competències d'un altre provoca greus desequilibris institucionals i perverteix l'esperit i els fonaments de la Democràcia. Aquesta intromissió actua igualment com a element pertorbador de la consciència col·lectiva dels ciutadans i es manifesta en una creixent desconfiança en els poders públics. Els episodis de connivència i subordinacions a la ideologia dominant han marcat de forma grollera la vida pública espanyola en aquests darrers anys.

És imprescindible, per tant, un canvi en el sistema d'elecció dels jutges als més alts tribunals del país i és essencial que els polítics abandonin les seves prerrogatives en la designació d'aquests magistrats. És necessari d'una vegada per totes acabar amb la divisió, intolerable a un estat de dret, entre jutges conservadors i progressistes. La transparència i credibilitat democràtica hi sortirien guanyant.

I a més, els jutges haurien d'interioritzar que la seva feina és interpretar i fer complir la llei. Aquesta interpretació, juntament amb la voluntat de servei i la recerca de la veritat, ha de ser aplicada amb el mateix rigor i professionalitat, tant si el justiciable és un desconegut com si és qualcú del partit polític que els ha col·locat on ara són. Si aquests canvis no es produeixen, la farsa d'un poder judicial just i equilibrat seguirà vigent.

Pere Torrens Escalas, Búger. (Rebuda per e-mail).