Un mallorquí a l'Argentina

Aquesta era l'Argentina d'aquells anys, un país amb les portes obertes i generosos gests on mai no vàrem ser discriminats, ens sabien treballadors i lluitadors, i ens donaren crèdit. I, no sense esforç i molta feina, anàrem consolidant una posició. Jo crec que no m'equivoc en pensar que tots hem plorat per la nostra illa, d'amagat, per no preocupar ningú. Però passàrem a complir totes les nostres obligacions com a ciutadans argentins, gaudint"ne també dels drets (en el meu cas particular vaig aprendre la professió de perruquer), i aportant durant molts d'anys per poder tenir una jubilació digna. Durant molt de temps vaig haver de fer feina de valent perquè a la meva família no li mancàs res, ni educació ni aliments ni vida social.

Avui ja no hi ha bons sous, les jubilacions són minses, sense protecció de salut, i els que havíem aconseguit, a força de suor, fer el nostre petit raconet, ens veim ara obligats a continuar treballant fins que la salut no ho impedeixi. Perquè m'han robat la jubilació! Quan fa un any i mig em vaig jubilar cobrava 680 dòlars; avui dia, amb un dòlar desvaloritzat a tres pesos i el meu capital a la meitat del seu valor, d'una classe mitjana pas a ser pobre. I no és que m'espanti la pobresa, però és trist veure que el futur que havia previst per als meus fills i néts, de sobte, s'ha esvaït.

Dos dels meus fills ja han emigrat, aquesta vegada al revés. Ara tots dos viuen a Mallorca, on comencen a habituar"se a un món que els resulta nou. Tan sols em resten, en aquesta estimada i dolguda Argentina, el meu fill gran i la meva dona. Però don gràcies per com la terra que em va veure néixer ha rebut els meus fills i pens que els mallorquins han de sentir"se orgullosos per tot quant han fet d'ençà dels anys de postguerra.

Per la classe dirigent argentina no sent més que repugnància, ens han deixat en la misèria i han disgregat les famílies negant"nos l'esperança. Polítics, gremialistes, empresaris, jutges, tots ells addictes al poder, han acumulat fortunes a costa d'un poble amansit al qual ja fa anys que enganyen. La mortalitat infantil arriba a més de 30 nins al dia per falta de menjar. Aquí, els pobres ajuden els pobres. Però aquest poble, que compta amb gent feinera i de bé que estim profundament i don gràcies per la seva generosa hospitalitat, no aconsegueix sortir endavant. Els dirigents s'han fet un trasplantament de cor i en el seu lloc hi han posat una caixa forta. Gràcies a ells, avui veig davant meu una vellesa més desemparada que aquella arribada als setze anys.

Vull agrair al poble mallorquí la rebuda que ha dispensat als nostres fills, donant"los respecte i feina, i també al Govern de les Illes Balears per l'ajuda generosa que envia a molts nascuts o descendents de mallorquins que aquí estam patint. Tot plegat, em fa sentir orgullós d'haver nascut en aquesta terra.

El perquè d'aquesta carta és la voluntat de recordar que la gran majoria dels que som aquí hem estat treballadors honrats i crec que també uns bons representants de la nostra illa.