L’últim gran canvi d’hàbits en la societat que record va ser arran de la Llei antitabac del 2005. Ja no es podia fumar als locals públics, ni a la feina. De tot d’una, l’opinió popular pensava que seria un gran revés per a l’economia, hi havia gent que deia que els bars i cafeteries haurien d’acomiadar personal per falta de clients i molts tancarien, que la gent a la feina deixaria de ser productiva, altres deien que això de fumar a tot arreu s’havia fet tota la vida i no era cap problema, que com s’atrevien..., que això era retallar els drets de la gent. En quatre paraules, era la fi del món!

El nombre de persones entre 15 i 65 anys amb l’hàbit de fumar diàriament a Espanya mai ha davallat gaire i es manté al voltants del 33%, i pot ser només ha sortit guanyant, que no és poc, el que abans acabava essent fumador passiu. Ara respectem molt més el seu dret a respirar aire net.

Ha arribat el temps d’enfrontar un nou canvi i aquest és cap a una millor mobilitat urbana sostenible, l’eina serà la pacificació del trànsit dins de les zones urbanes.

– Disminuir la velocitat màxima a 30 km/h en zona urbana i a 10 o 20 km/h en zona escolar, Ciutat 30.
– Caminar molt més del que es fa avui dia. Que el vianant sigui el prioritari, no els cotxes.
– Cuidar el transport públic i als ciclistes urbans i usuaris de vehicles de mobilitat personal.
– Treballar amb l’educació viària, que està molt deteriorada, i en mobilitat sostenible.

I tot això ho aconseguirem mitjançant el canvi d’hàbits. Deia Buda, el canvi no és dolorós, dolorosa és la resistència al canvi.