Si no fos que hi ha gent que pateix físicament i que té seqüeles segurament irreparables, el caire esperpèntic que pren l’assumpte podria fer una certa gràcia. Segurament, en Berlanga – el Berlanga mitificat dels nostres somnis- faria curt i no li caldria gaire imaginació. Des de la ministra que, sense que li caigui el rímel diu tota panxacontenta que la revifalla de la violència feixista -ells, que els agrada anomenar les coses pels seus nom, fan servit l’eufemisme ultradreta - és culpa dels independentistes. Anem a pams. La violència feixista existeix perquè ha estat consentida pels governs, des de la la trancisió. Si no, ara que és temps d’ànimes i esperits, que li ho demanin a Joan Fuster. Tothom té el seu petit o gran inventari d’agressions feixistes anteriors a l’aparició de l’independentisme. El que passa és que tota la violència que va a favor del sistema deixa de ser violència i passa a ser una cosa per a la qual encara no li han trobat un nom. Cosa prou significativa i que evidencia la necessitat del sistema d’agombolar aquesta mena d’escut, encara que sigui violent. El GAL també ho va ser, un escut.

Seguint amb el fil esperpèntic. La visita de Pedro Sánchez als hospitals catalans es va assemblar tant a aquelles que fan els ministres o presidents – es diguin Trump, Aznar, o Putin- a les tropes d’ocupació d’un tercer país. Sánchez va anar a veure l’amic, els policies ferits, ergo va menystenir l’enemic. Automàticament es converteix en el president d’una part dels espanyols. I llavors reclama segons quins gestos a Torra i li exigeix que sigui el president de tots els habitants de Catalunya. Convé predicar amb l’exemple. La fuita per la porta del darrere amb l’escorta mostrant les dents del fusell es prou significativa i gràfica. Com va dir aquell entrenador «no hase falta disir nada más»

L’esperit quixotesc – la desgràcia és que no és una ficció- que alimenta tot aquesta ofensiva arriba fins al punt de declarar el Tsunami Democràtic com una organització terrorista. Segons la RAE terrorisme és Actuación criminal de bandas organizadas, que, reiteradamente y por lo común de modo indiscriminado, pretende crear alarma social con fines políticos. On és l’actuació criminal del Tsunami? Si filen tan prim la violència feixista – perdó ells en diuen d’ultradreta- també és terrorisme i no crec que els serveis secrets els tenguin gaire l’ull damunt.

A vegades, l’esperpent arriba a semblar com una de guerra de guerrilles. Si ho voleu més gràfic una cosa semblant a la guerra de Vietnam. Uns són tot poderosos. Els altres fan la viu viu així com poden. Si els que fan la viu viu obren una escletxa – l’anomenada República Digital- els poderosos acuden al seu napalm legislatiu i intenten dinamitar l’escaramussa. Ara es veuen afavorits per les eleccions. Guanyar vots a Espanya requereix – ja ho va dir un general al segle XIX- bombardejar Barcelona (Catalunya). Ja sigui mediàticament, judicialment o amb pilotes de goma. I en aquest aspecte el PSOE es mostra tal com és. Un partit jacobí que primer pactarà amb un germà jacobí – el PP- que no intentar unes polítiques de diàleg progressistes.

Seguint aquest fil lògic, amb tota certesa, si els catalans popularitzassin, com a regal de reis i nadal, una república de playmobil, segurament també el govern central, del PSOE també, trobaria motiu suficient per a declarar-lo inconstitucional i prohibir-lo. Amb un decret llei, rubricat pel Monarca, si fes falta.

No vull acabar aquesta mena de miscel·lània sense un apunt. En plena campanya electoral els reis d’Espanya visitaran Barcelona. Tan escrupolosa com és la Junta Electoral amb els llaços, les pancartes i altres símbols antisistema, no ho hauria de ser també amb aquest acte, vist que el Rei va prendre part a favor del bàndol unionista? No és, la visita del monarca, un acte més a favor d’uns i contra els altres?