Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè quedi clar, hi va haver un temps que quan et trobaves amb un principatí et demanava com anàvem d’alemanys. La cosa venia per un reportatge que va fer TV3 sobre la presència i les compres dels teutons a Mallorca. També crec que això deu ser un mal de totes les cultures, però la cosa potser és més dramàtica quan es tracta d’una cultura no autocentrada, o descentrada, com la nostra. Per tant, el nostre grau de militància, necessari per mantenir la nostra identitat, hauria de fer que siguem més sensibles a l’hora de contactar amb les perifèries, especialment les relacions Illes- País Valencià.
Fa uns quinze dies varen venir en Vicent Olmos, director de l’editorial Afers i en Xavier Serra, autor d’unes magnífiques Biografies Parcials. Quatre volums per conèixer els homenots, no tots, que ha donat el País Valencià.
Ara és el torn de Víctor Labrado. Aquest autor de Sueca, nascut l’any 1956, mestre i professor de llengua i literatura catalanes, va ser el coordinador de la Casa Fuster entre el 2002 i el 2010. Ha desenvolupat la seva tasca literària bàsicament en dues vessants. Jo diria que la cara i la creu d’una mateixa moneda: les llegendes i les contarelles populars, tan locals i alhora tan universals, per una banda; i per l’altra, la narrativa, una narrativa que allò que fa, sobretot, és contar històries viscudes o que algú ha viscut. No és ben bé narrativa de ficció, però tampoc no és una acumulació de fets, memoràndums. És, allò que fa Víctor, també literatura, com ho poden ser les memòries de Segarra o, acudint al tòpic, els llibres de Pla. La voluntat de contar les històries ben contades hi és i això, segons els cànons, és el predomini de la funció poètica del llenguatge.
Víctor Labrado deu ser dels pocs escriptors catalans que tenen el privilegi de tenir un llibre amb més de deu edicions. Aquest és el cas de La mestra, (1995). Aquesta obra, molt llegida entre els alumnes de batxillerat del País Valencià, ara «s’ha revitalitzat» perquè el grup de música Zoo, de Gandia, n’ha fet una cançó el videoclip de la qual ja va pel milió de reproduccions. A més, va ser la cançó, premi Cerverí de Girona per votació popular. La mestra és una història concreta però extrapolable a altres del País Valencià i de les Balears. Hi ha la crònica, feta amb mà de mestre d’un literat, de la introducció de l’ensenyament en català a Barx, un poblet de la Safor. Hi ha totes les vicissituds, els pares per una banda contents per la innovació pedagògica de l’equip de na Marifé, esposa del poeta Josep Piera, però per altra banda, alguns, amb la llança de la ideologia espanyolista amb la mà intentant dinamitar aquell projecte senzillament per ser una escola arrelada al país.
Ara ha publicat Veus, la mar, premi Joanot Martorell de Gandia, publicada per l’editorial 62 a la col·lecció El Balancí. Una obra que ha tengut una molt bona acollida i després de tres mesos de sortir al mercat ja n’han feta una segona edició. Veus, la mar són moltes hores de converses amb vells mariners que avui, retirats de la mar, se la miren des del moll o esquivant turistes del passeig marítim, mariners de la costa alacantina que va des d’Altea a Santa Pola. Però també hi ha moltes hores de treball tossut de Víctor Labrado. Dic tossut perquè la cosa més senzilla hauria estat fer-ne una transcripció literal. Ell, ben al contrari, en fa una recreació literària, ho passa per l’adreçador de la seva ploma perquè el lector d’avui en dia passi gust de llegir allò que primer va ser, simplement, una història oral. Allà hi trobareu com s’ho feren els republicans per exiliar-se, xarxes que arrepleguen cossos d’aviadors alemanys caiguts al mar, els equinoccis per pescar en la mar d’Algèria, la d’abans de la guerra i la independent. Les pescades de gambes, d’unes gambes que contades per la mà mestra de Víctor les sospires torrades al plat; el suborns a les autoritats, etc., un univers fascinant de lectura reconfortant. Sou convidats a participar a la tertúlia presentació de l’obra literària de Víctor Labrado. Serà dijous, 21, a les 19 hores a Can Alcover o divendres 22, a les 19,30 a Sa Capella, de la Fundació Es Convent, d’Inca.
