Les eleccions andaluses han donat una mica de feina, i qualque maldecap, amb la irrupció sobtada de Vox, amb més força de la prevista. Deixarem els maldecaps per als analgèsics, que per alguna cosa s'han inventat, i endinsem-nos en el fangar de la feina.

En primer lloc toca la tongada de les lamentacions. Els murs, els fils i qualsevol altre portell o enfonyall de les xarxes socials, com a mínim de les que a mi me n'arriben els ecos, s'han omplert de lamentacions, acudits fàcils, d'altres amb una mica més de gràcia, edificats tots ells sobre les runes d'aquest terrabastall. I també de reflexions una mica més profundes. Tot plegat un refregit de repiulades, comparticions i altres herbes amplificadores. També els carrers s'han omplert de milers de persones que l'endemà mateix de les eleccions han sortit, en laica processó, a exclamar el seu particular Eli, Eli, lama sabactani.

Com que, encara que no ho vulgui, començ a tenir una certa edat, - uf, crec que és la primera vegada que ho escric-, i cada vegada som més fervorós del nihil humanum alieenum est, tampoc no m'estranyaria gaire que alguns dels entusiàstics ploraires el diumenge no anassin a votar. Guardau-vos d'un ja està fet!, com diuen a Mallorca. Convendria, si no volem també navegar dins les lamentacions estèrils, que prenguem llum de na Pintora i en traguem conclusions senzilles i pragmàtiques, paraula tabú dins les vel·leïtats d'una pseudoprogressia, - a vegades les utopies, de tant d'il·luminar, enceguen- . En traguem conclusions, deia, ara que s'acosten eleccions municipals i autonòmiques.

I és que els votants també tenen, tenim, responsabilitats. És cert que és fàcil caure en el desengany perquè de totes les potencialitats possibles, valgui la redundància, potser, allò que genèricament anomenam els nostres encara que no ho siguin del tot, no ho han fet tot. O potser no han fet ni un percentatge notable. I segurament, amb més d'una ocasió, ens hauran trepitjat l'ull de poll de les nostres sensibilitats més emotives. Segurament és així i serà així. Però davant aquest possible desengany l'abstenció no n'és l'antídot més eficient. Potser cura la ràbia inicial, però a la llarga no arregla res. Al contrari. Els votants som com els polítics. Ens hem de banyar, hem de decidir alguna cosa. Els polítics a vegades, massa, es troben en el dilema de decidir alguna cosa i no sempre la decisió que prenen ens satisfà ni els satisfà a ells. Però alguna cosa s'ha de fer dins els límits que la realitat imposa. Unes vegades és el pacte de govern, altres vegades és l'herència rebuda d'anteriors gestors, compromisos adquirits que són indefugibles, a vegades és, i creguin que pot ser així, per la inòpia d'un buròcrata, es digui interventor o el que li vulgueu dir, o d'un funcionari que ha d'executar una ordre. Condicionants que passen per alt als electors. També els electors, deia més amunt, tenim responsabilitats i hem de tenir en compte condicionants futurs. Segurament tots els lectors convindran que en la promoció de l'ús social del català no s'ha fet tot allò que hauríem volgut que es fes, o fins i tot, tot allò que s'hauria pogut fer. Ara bé, s'imaginen un tripartit a l'andalusa què pot fer a la llengua o a les prestacions socials? O a l'ensenyament i a la sanitat pública? No només esmolar poc, que és que s'ha fet ara si només som capaços de veure el tassó mig buit, sinó deixar l'eina tan oscada que potser no tornarà a servir pus.

És cert també que hi ha una tipologia de militant d'esquerres que necessita l'adrenalina de la manifestació cridanera per assolir certes graduacions orgasmàtiques, com alguns, potser no pocs dels milers d'andalusos que han sortit al carrer quan han tengut l'almud pel cap. Què hi farem! Viuen més feliços contra la dreta que amb l'esquerra.

Entre la feina que s'ha girat voldria apuntar la que tenen i fan a escarada els mitjans de comunicació, especialment els de Madrid, per voler descarcamalitzar Vox. L'estratègia és fàcil, si els de Vox no són tan d'extrema dreta com se suposa, els que pacten amb ells, PP i C'S, tampoc no ho són. Exigències del guió per construir un relat, que es diu ara. Salut.