cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

El capitalisme del 'Tot Inclòs'

Aquest embullar fil del Tribunal Suprem, la revisió de l’estalvi als bancs de l’impost hipotecari, ha estat un nou intent de demostrar allò que ja sabíem —el cas de Lloseta, el de la multinacional CEMEX, la constatació—, que la classe hegemònica del capitalisme actua al marge de l’Estat i prescindeix de les directrius governamentals que afecten els ciutadans corrents. L’afer judicial amb la intenció d’afavorir la banca, ha provocat la protesta irada de la batlessa de Barcelona; Colau ha dit que està avergonyida per mor de l’espectacle que els jutges han organitzat a favor dels financers, desafecció que avui en dia ja no impressiona ningú; ni l’enuig de la batlessa ni el nou intent abusiu del poder econòmic. Fidel ara al seu nou paper institucional, la podemita catalana, en canvi, no ha fet cap crida a la insurrecció, a la vaga general ni a la revolta alçurada

Aquesta pressió, l’intent de revisar la sentència del Suprem, perjudica greument l’esquerra oficial —diria que també l’extraparlamentària— i reforça la reputació de la dreta més reaccionària perquè ja som en una època de grans sensacions. La raó continua en situació de desavantatge i, per tant, la sensació que la prosperitat general no és possible ja fa estona que domina el quadre teatral, l’escena política, perquè fa temps que la gent demana: de què serveix gestionar les institucions, si ningú no esmena les lleis antisocials del Mercat?

El negoci que duen entre mans el poder judicial i el poder financer, s’ha produït just quan Esquerra Unida de les Illes debatia la seva política d’aliances electorals; en un moment ben inoportú. També ha transcendit que diversos portaveus dels Acords pel Canvi, aprovats durant l’estiu del 2015 i que varen permetre atorgar la presidència del govern balear a la senyora Armengol, han dit que l’autopista de Campos estava pactada... de llavors ençà! La darrera maquinació del poder judicial i bancari també ha transcendit en el moment que els anticapitalistes de Podemos, entre altres militants de Palma denominats alternatius, ens informaven que han renunciat a integrar-se a les candidatures que aquest partit presentarà a les eleccions de l’any que ve. Està ben clar, l’esquerra inestable que es manté permanent en el terreny de la vacil·lació.

Gent treballadora, més o manco mal pagada, agafada per les trampes legals en un estat de benestar progressivament escapçat; aquesta és la sensació que tenim: el control de l’economia sempre és defectuós, sigui qui sigui que duu el maneig del govern. Institucionalisme banal i poder absolut de les grans empreses; la renúncia a reformar el denominat Tot Inclòs, previst en els Acords pel Canvi, estar clar que és una nova demostració de força de la dreta més poderosa. Retrocés sense aturar del poder municipal i del domini sindical davant el projecte real i econòmic únic, classista, de la dreta. Ja ningú no qüestiona la privatització dels serveis públics, una pràctica que s’ha fet viral. Tota aquesta maquinació té un origen d’intencionalitat clarament política que sempre se’n surt. D’aquí prové la incúria de la ciutadania, de la manca de resolució contestatària dels polítics que diuen que són d’esquerra. D’aquesta sensació d’impotència que transmeten els progressistes s’assorteix l’extrema dreta.

Sembla que a partir d’ara l’estratègia electoral serà la d’avisar que, si no votam bé, pujarà la dreta més reaccionària. És una llàstima que l’esquerra no aprofundeixi en els motius d’aquest auge tradicionalista, antirevolucionari. Iglesias i Echenique diuen que tot aquest bugat neoconservador és per mor de l’independentisme català. Res, una maniobra de distracció desmentida pels anticapitalistes que fugen de les llistes de Podemos a Madrid, al Principat i a les Illes. La versió dels anticapitalistes illencs és que pleguen de les futures candidatures per mor de la política territorial, de les concessions que l’esquerra oficial ha fet als lobbys empresarials. Diuen que el partit Podemos d’ara ja no és el de fa cinc anys. Ben poca cosa els ha bastat per canviar la ruta, simplement accedir a les institucions, tòxiques en grau extrem, podríem dir, vis tel resultat.

Com que l’esquerra oficial ja no vol ser anticapitalista, ara només pot ser antifeixista. Dit d’una altra manera, el neofeixisme sura perquè el neoliberalisme —velocitat obligatòria que pren l’economia— campa a l’ample. El final de les grans divergències, en això consisteix la crida que uns i altres fan a favor del pragmatisme. Com que res que sigui important mai no s’esmena, els partits pragmàtics canvien constantment la marca electoral i les aliances, estratègies electorals desesperades per mirar de contrarestar la desafecció popular. L’esquerra oficial que està permanentment a la defensiva.

Contràriament, podríem pensar que l’autoritarisme de la dreta el combatríem millor plantant cara als empresaris neoliberals, tant si l’esquerra accedeix a les institucions com si resta a la intempèrie amb la gent corrent. Posam esment a la subrogació d‘una esquerra que fa tantes concessions que la gent acaba pensant que són els garants de l’estabilitat permanent i nociva, provocada, paradoxalment, per una economia de màxima intensitat, que va com un llamp, sense escatimar conseqüències, sense mirar prim. Resultat devastador i incontrolable, o ho sembla.

Ho déiem en començar l’article, les sensacions que dominen, la sensació que ja té la gent que l’economia només serveix per fer més democràtica la precarietat. Capitalisme evitern en una societat feta bocins, o tal com ho manifestava Josep Pla: «L’economia que essent un fenomen de la vida, és anterior a les lleis.»

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Fins quan?, fa 2 dies

"Trampes legals en un estat de benestar progressivament escapçat. Aquesta és la sensació que tenim" Molt ben dit, i a més de la sensació crec que és la pura realitat. I crec que serà molt difícil, si és que arriba a aconseguir-se, trobar uns governants que vulguin i puguin endreçar tot això. S'han extingit els polítics amb suficient carisme i honestos capaços de dirigir eficaçment un govern? Fins quan haurem d'esperar?

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris