lluvia moderada
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
14°

Una mostra d’incompetència de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears

“L’AQUIB te la missió fonamental de contribuir a la millora de la qualitat del Sistema Universitari de les Illes Balears, per la qual cosa du a terme accions d’avaluació, certificació i acreditació de les activitats que desenvolupa la universitat, especialment les relacionades amb la docència, la investigació, la transferència del coneixement i la gestió.”

Molt bona missió; molt lloable, que hi hagi una institució que tengui com a missió fonamental contribuir a la millora del sistema universitari balear. Bé, en el fons això és retòrica, perquè hauria de ser la universitat mateixa, per iniciativa pròpia, la que hauria de contribuir sempre, com a funció intrínseca de la seva pròpia existència, a la seva millora constant, sense necessitat que un altre òrgan l’hagués de vigilar. En el fons, l’existència de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears demostra la desconfiança de la societat (terme vague i imprecís, ja ho sé) en la capacitat de la universitat per a autocontrolar-se i autoavaluar-se. Però bé, si ha d’existir que existeixi; però d’una agència que suposadament vetla per la qualitat de qualque cosa n’hem d’imaginar, en principi, que ella mateixa és un exemple de qualitat, no només de funcionament intern, sinó també d’imatge i expressió externa, perquè l’excel·lència qualitativa ha de ser global, no parcial. I per què ho dic, a això? I doncs ho dic perquè la imatge externa d’allò que és una institució no és només l’organigrama o l’esquema organitzatiu, sinó també com s’expressa, és a dir, la seva expressió lingüística cap a la societat, el model de llenguatge que usa per a fer-se entendre i comunicar-se amb el públic, i sobretot amb els qui en són destinataris principals, que en aquest cas són els universitaris. Crec que tots estarem d’acord que la qualitat lingüística d’una agència que vigila la qualitat ha de ser exemplar, impecable, especialment curosa amb les normes gramaticals i sense vel·leitats reivindicatives que transgredeixin aquestes normes. Molt bé, i on vull anar parar? Doncs a això:

La contractació de professores i professors ajudants doctors...

El contracte s’ha de subscriure amb doctors/es...

  1. Una carpeta denominada «General» en la que s’inclourà...

Si la persona sol·licitant demana l'avaluació de dues figures haurà d'abonar una taxa per a cada una d'elles.

La resolució d'aquest recurs posa fi a la via administrativa, podent-se iniciar la via contenciós-administrativa.

Apareixerà un llistat amb els resultats... [repetit]

l'àrea en que es troba una publicació

en quin cuartil es troba? [repetit]

Per conèixer l'àrea i cuartil d'una publicació

l'any en què es va realitzar la publicació

És el Comitè d'Avaluació, qui durant el procés de revisió del seu CV, decideix en quin apartat valorarà cadascun dels mèrits assenyalats en el mateix, en funció de les característiques de cadascun d'ells.

els mèrits es valoren a l'apartat al que corresponen realment

Certificat de la universitat especificant nom del doctor/a, títol de la tesi o del treball, director/a/s/es

Títol de graduat/ada, llicenciat/ada, enginyer/a o arquitecte/a o del certificat d’haver-lo sol·licitat (anvers i revers).

  1. Doctorat

Títol de doctor/a o el document acreditatiu del pagament dels drets d'expedició del títol (anvers i revers).

nom del doctor/a, títol de la tesi, director/a(s/es)

empresa on s’hagi realitzat l’activitat al·legada.

Totes aquestes citacions corresponen a l’opuscle de l’AQUIB Preguntes freqüents del Programa d’Avaluació Prèvia del Professorat Contractat, datat a setembre de 2018. Per a qui no hi vegi res a criticar, vet-ho aquí:

    • professores i professors, doctors/es, graduat/ada, llicenciat/ada, enginyer/a o arquitecte/a, etc: és la bajanada agramatical posada de moda per antilingüistes amb l’excusa del llenguatge no discriminatori i tot això; com que és una bajanada, els mateixos que pretenen practicar-la se n’obliden immediatament, i per això ja a la primera ocasió cauen en la incoherència: La contractació de professores i professors ajudants doctors... Per coherència, hauria de ser La contractació de professores i professors ajudantes i ajudants doctores i doctors..., però com que aquesta frase sona tan absurda, ja ni se li ha acudit, al redactor. I unes quantes línies més endavant ja ni se’n recorda: “les figures contractuals de professors contractats doctors i professors ajudants doctors” (p. 5), i talment unes quantes pàgines més, fins que al final hi torna al capítol de formació acadèmica;

  • 1. Una carpeta denominada «General» en la que s’inclourà: ha de ser 1. Una carpeta denominada «General» en la qual s’inclourà;
  • Si la persona sol·licitant demana l'avaluació de dues figures haurà d'abonar una taxa per a cada una d'elles / en funció de les característiques de cadascun d'ells: en català el pronom personal fort de 3ª persona no s’usa per a fer referència a coses o conceptes, sinó només per a persones i animals; en aquestes frases s’ha de prescindir dels pronoms: Si la persona sol·licitant demana l'avaluació de dues figures haurà d'abonar una taxa per a cada una d'elles [S'hauria de suprimir]/ en funció de les característiques de cadascund'ells [S'hauria de suprimir]

    • La resolució d'aquest recurs posa fi a la via administrativa, podent-se iniciar la via contenciós-administrativa: aquesta construcció de gerundi és falsa; hauria de ser una altra construcció com a partir de la qual / després de la qual es pot iniciar...; la via contenciós-administrativa ha de ser la via contenciosa administrativa;

  • un llistat ha de ser una llista;
  • l'àrea en que es troba ha de ser l'àrea en què es troba;
  • cuartil ha de ser quartil;
  • l'àrea i cuartil ha de ser l'àrea i el quartil;
  • es va realitzar la publicació / on s’hagi realitzat l’activitat han de ser es va fer la publicació / on s’hagi fet l’activitat (hi ha una vertadera epidèmia d’usar ‘realitzar’ per ‘fer’, però la gent “fa llibres / articles / publicacions / activitats”, no els “realitza”);
  • cadascun dels mèrits assenyalats en el mateix [el CV]: aquest ús de “el mateix” és un pur calc del castellà; i assenyalats ha de ser esmentats; hauria de ser, per tant, cadascun dels mèrits esmentats o, si es vol més precisió, cadascun dels mèrits que s’hi han esmentat. (Assenyalar és un verb amb valor díctic: indica una direcció cap on posar l’atenció; els mèrits d’un currículum hi són esmentats, no s’han d’anar a cercar a una altra banda);
  • l'apartat al que corresponen ha de ser l'apartat al qual corresponen.

És una vergonya que una agència que pretén assegurar la qualitat universitària sigui capaç de publicar un opuscle amb tantes de faltes. Hi podria haver qualque errata, fins i tot qualque error inadvertit, però aquests errades aquí mostrades són inacceptables i degudes a la incompetència de qualque responsable. Quina qualitat externa pot garantir l’AQUIB si no és capaç de garantir la seva pròpia qualitat?

Jaume Corbera Pou
Professor de la UIB.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume Corbera, fa 19 dies

Em sap greu que l'article hagi sortit mal transcrit tipogràficament: algunes frases o paraules que haurien de ser en cursiva surten en rodona i, cosa que és pitjor, unes expressions que haurien de sortir retxades, com a marca que no són bones, surten en negreta, com si fossin precisament les bones. Al tercer paràgraf comentat ("Si la persona sol·licitant..."), "d'elles" i "d'ells" hi sobren, no hi haurien de ser al text original.

Valoración:4menosmas
Per Vaja, vaja!, fa 20 dies

Pel que es diu aquí, sembla que el controlador necessita ser controlat. D'això ja ens en parlava aquella antiga dita que fa a saber que "s'ase va dir a es bou: orellut". I si els qui sabem poc de gramàtica no podem fiar-nos de la total correcció del que diu la Universitat ni del que diuen els qui la controlen, què hem de fer? Sort que hi ha professsors, bons lingüistes, que ens adverteixen que cal anar alerta i no refiar-nos massa dels qui volen donar lliçons parlant com l'ase al bou.

Valoración:5menosmas
Per Endavant, fa 20 dies

Tot el que és diu, i més, en aquest article es pot aplicar a la documentació interna de la UIB i a la plana web en tots els idiomes emprats: català, espanyol i anglés...
No és gens necessari crear 'Oficines de suport a la docència', quan la imatge externa de la UIB, basta que consulteu la pàg. web, és plagada de tantes i tantes faltes... I també cal dir-ho, quan alguns professors o no rebaixen la nota per les faltes o en posen un límit per a avaluar. A partir d'aqui, en poden cometre les que vulguin, no fos que l'alumne quedàs traumatitzat...

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris