algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
14°

Demografia, límits del creixement i l’envelliment

La lliçó inaugural de l'any acadèmic 2018-2019 a la UIB, a càrrec del catedràtic de geografia humana, Pere A. Salvà Tomàs, és un document de gran interès, i que, a parer meu, hauria de servir per a què l'assumpte de la demografia, i les seves conseqüències se situés en el centre del debat polític illenc.

El Dr. Salvà ofereix un seguit de dades cabdals. No insistiré en les referides a immigració i migració, edat mitjana de la població, canvis en el model de família, etc. que, tanmateix, podeu consultar en el text titulat "La població de les Illes Balears al llarg dels quaranta anys de la UIB". Però sí que m’interessa emfatitzar el següent: a) Hem passat d'uns 627.000 habitants a la primavera de 1978, a, segons les dades provisionals del padró de població de l'1 de gener, 1.128.139, és a dir, al llarg del període 1978-2018 la població illenca ha crescut entorn d’un 72%. b) A la piràmide poblacional de 2018 es pot observar que, per primera vegada en els darrers quaranta anys, hi ha més persones de més de 65 anys que no joves de menys de 15 anys. c) En les darreres quatre dècades l'esperança de vida global (dones i homes) ha passat dels 74,74 anys als 82,77 anys.

Tot plegat ens interpel·la a fer reflexions polítiques, socioecològiques, i econòmiques de gran envergadura, i, alhora, obliga a l'esquerra a construir un programa de mínims veritablement transformador, i a implementar polítiques coherents amb aquest programa. En cas contrari, serà la dreta qui ho "gestionarà" en clau xenòfoba, de creixement il·limitat, i del negoci de, posem pel cas, la vellesa, o els reptes demogràfics.

En aquest sentit, fa molt temps que sabem que hem de practicar el decreixement. Ho sabem des que en 1972 es va publicar el primer informe encarregat pel Club de Roma sobre els límits del creixement. Un document que va demostrar que, si persistia la tendència a l'augment de la població, la producció agropecuària i industrial -inclosa la turística-, i l'emissió de deixalles esgotaria les matèries primeres, els embornals de pol·lució, i la fecunditat del sòl del planeta, i la societat industrial (turística i no turística) sofriria en el segle XXI un col·lapse econòmic i demogràfic de conseqüències inimaginables. En general, i a les Illes Balears en particular, el decreixement econòmic ha deixat de ser una opció. És un si o si, car més creixement en l'actual model de tot turisme –i, fins i tot, amb suaus rectificacions- és sinònim de creixements poblacionals.

Pel que fa a l'envelliment de la població, i a la prolongació de l'esperança de vida de la població illenca, el debat estratègic se situa en el com, i amb quins recursos fem front als treballs de cura de la fase final de la vida. Hi ha dues opcions: la neoliberal que, bàsicament, és la de fer negoci a costa de la gent gran. El que podríem sintetitzar en "atenció S.A. a l'envelliment"; o, per contra, la d'un reforçament d'allò què és públic, mitjançant un veritable repartiment de la riquesa. Sens dubte el debat, i la concreció de polítiques entorn d'una gestió amb preocupació per la justícia social i ecològica de la demografia illenca -més enllà de les pensions- hauria de tenir un lloc més preferent a les agendes progressistes.

En qualsevol cas, les previsions de l'INE que les Balears guanyaran 259.033 habitants fins al 2033 haurien de fer saltar totes les alarmes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idò sí., fa devers d'un mes

Ja fa molts d'anys que, sense cap coneixement científic sobre la matèria, estic convençut que el desemesurat creixement de població a l'illa ens condueix cap a un desastre. Ara veig que un especialista em dóna la raó, però això no em fa gens content, perquè m'estimaria més haver-me equivocat. Tant de bo que el turisme s'hagués conservat dins els paràmetres dels anys 60, o màxim dels 70. Crec que la nostra qualitat de vida seria molt millor, no tothom hauria de fer una feina relacionada amb el turisme i no hauríem de tèmer que una crisi turística ens hagués de dur necessàriament a la desesperació, cosa que ben bé (o ben malament) pot ocórrer. Déu ens agafi confessats!

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris