nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
27°

Educació i tecnologia: Un equilibri difícil

Quan el psicòleg i neuròleg R. Bilbao –al seu llibre El cerebro del niño- discorre sobre qüestions diverses que afecten la plàstica del cervell en formació, dedica un espai llarguíssim a la qüestió de les noves tecnologies, i a la seua possible influència en la configuració del cervell humà (especialment, en l’etapa de formació). Els pares, almanco els que se senten mínimament responsables de les seues criatures, es fan moltes preguntes al voltant de la qüestió: quan els hem de poder comprar un mòbil, com l’hem de gestionar quan el tenguin, com hem de gestionar l’accés dels jóvens a les xarxes socials, a quina edat està bé que els nens estiguin un temps determinat davant les pantalles, quant de temps hi poden estar, quan han de poder jugar amb videojocs, en quines condicions… Totes aquestes qüestions no tenen una resposta fàcil (si no el doctor Bilbao no hi dedicaria una tercera part de les pàgines del seu llibre de divulgació).

S’ha de dir que l’autor esmentat, en aquesta qüestió, està d’acord amb els magnats de les noves tecnologies: al cor de Silicon Valley, hi ha una escola, on van a classe els fills dels principals creadors de tecnologia per a mòbils i ordinadors, que no permet ni mòbils, ni hi ha ordinadors, ni pantalles digitals, ni res de tot això que sembla totalment imprescindible per fer classe a les nostres aules, a dia d’avui. Els fills d’en Zuckerberg i companyia van a una escola on hi ha pissarra i els mestres hi escriuen amb guix, fan servir quaderns i escriuen els seus treballs i exàmens a mà, tenen llibres de text, reben classes magistrals i fan treballar sobretot la memòria. Els seus pares saben més que ningú de què va la cosa i obren en conseqüència.

De tant en tant apareix la polèmica sobre si s’ha de permetre que els alumnes portin mòbils a classe. I, si s’accepta que en portin, es discuteix sobre en quines condicions poden utilitzar-los. En aquest debat les postures basculen entre dos extrems totalment irreconciliables: el d’alguna federació de pares que ha demanat de manera formal que es prohibeixin completament els mòbils als centres educatius, per una banda, i el de persones com Sala-i-Martín que consideren que s’ha de portar a classe el mòbil amb normalitat i que s’ha de fer servir per a tot allò que el faríem servir en la vida corrent (també per a la feina, que, a l’escola, és l’educació dels infants i dels jóvens). Els primers veuen en el fet de portar mòbils el perill que no s’usin per a qüestions educatives, sinó per xerrar amb els amics o consultar pàgines que els puguin atraure (per jugar, en definitiva), i els segons consideren que l’escola s’ha d’adaptar a la societat i que, per tant, ha de fer servir amb tota normalitat les eines que la societat ens ofereix.

Particularment, entenc les raons dels uns i dels altres. Si hom permet l’ús del mòbil, encara que siga per a determinades feines escolars, resulta impossible, amb les ràtios d’alumnes que tenim, controlar que no estiguin mirant pàgines porno o xerrant amb els col·legues. Però una educació sense tecnologies de la informació i de la comunicació constituiria un element fora del món, completament aïllat de la societat, i, per tant, no podria ser percebuda com a lògica i natural per part dels alumnes.

A les meues classes permet l’ús de mòbils de tant en tant. Serveixen per buscar informació i dades sobre autors que comentam, per trobar de manera immediata una versió determinada d’un poema conegut o per consultar el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, àlies DIEC. Tot això ho hem fet a classe quan ha estat imprescindible, però no és el nostre pa de cada dia. I, en fer servir aquestes tecnologies, m’assegur que realment siguin necessàries: no som mica partidari d’un ús perquè sí o per entretenir el personal (com promou un cert papanatisme pseudomodernista).

Ara bé, hem de ser conscients que, alhora que permeten un accés ràpid a la informació, les noves tecnologies contribueixen a reduir la capacitat de concentració i requereixen formar amb contundència l’esperit crític dels estudiants per poder distingir el gra de la palla. Per tant, un ús adequat de les noves tecnologies requereix, paradoxalment, que l’educació es torni molt més tradicional (per exemple, per fomentar la concentració cal exercitar, també amb duresa, la memòria). No es pot fer servir internet a l’aula alegrament sense fer aprendre poemes de memòria als estudiants, per exemple. I això, malauradament, pens que la majoria no ho veu així, per molt elemental que a mi em paregui.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Manel Esteve, fa 9 dies

Segons crec jo, si és tendria que poder usar el mòbil a clase però només a temps de pati. Dins de l'aula els alumnes tendrien que escoltar al professor i després als descans si que podrien usar el mòbils lliurement.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris