nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
16°

Auschwitz

Cada any passen més d’un milió de turistes pel que fou camp de concentració bastit pels nazis d’Auschwitz (a la població sudpolonesa d’Oswiecim). La xifra s’assembla a la de morts en aquell infaust camp (al voltant d’un milió tres-cents mil, tot i que sempre s’adverteix que resulta pràcticament impossible d’aventurar una xifra, perquè moltes de les persones que hi varen perdre la vida no consten a cap registre). Una xifra que posa la pell de gallina, per molt que ens hàgim anestesiat al voltant dels genocidis, després de tot el que hem vist al llarg del segle XX. Recordem: el genocidi armeni a mans dels que bastiren la república turca (devers un milió i mig de persones liquidades per la seua nacionalitat, segons convenen la majoria dels historiadors de la massacre), el genocidi contra els ucraïnesos (l’Holomodor, provocat per les autoritats soviètiques, amb un nombre difícil de calcular de morts, també per raó de la seua nacionalitat), el genocidi contra els jueus, conegut amb el terme hebreu Xoà (devers sis milions de morts, segons la majoria de les estimacions, tot i que també majoritàriament s’accepta que hom pot fer curt), el genocidi provocat per la Revolució cultural contra el poble xinès per part de les seues elits dirigents (un munt de milions de morts, també), el genocidi perpetrat pels xkèmers rojos a Cambodja (dos milions de morts, d’una població de sis milions, a grans trets) o el genocidi de Rwanda (en les batusses dels tutsis als hutus, un milió de morts). Durant el segle XX, els humans ens hem esmerçat a matar-nos entre nosaltres, com hi ha món!

La visita a Auschwitz corprèn. Hom sap que es troba en un lloc on l’acció del Mal ha estat devastadora. Queda encara una cambra de gas restaurada, on un pot percebre els volums, la llum, les parets que veien les persones que eren a punt de perdre la vida, després d’haver-les intentat enganyar dient-los que anaven a dutxar-se. Tot sigui dit de passada, estic convençut, llegint testimonis diversos, que la majoria ja tenien ben clar que eren a punt de morir, quan entraven en aquell lloc sinistre. Les cambres de gas varen ser desmantellades poc abans que l’exèrcit rus alliberàs el camp de concentració, però en queden les runes d’un parell, que romanen intactes, com a record del que va ocórrer i del que s’hi feia a l’interior.

Quan hom visita un lloc com aquest (un servidor ha visitat una reproducció del Gulag a Riga, i Mathausen, a Àustria, a més d’Auschwitz), es pregunta com l’espècie humana va poder arribar a perpetrar uns crims tan ignominiosos. I la resposta, certament, no és fàcil. Perquè les explicacions, per molt raonables i clares que puguin ser, sempre ens semblaran insuficients. Certament, és ben probable que la sortida del conflicte que va representar la I Guerra Mundial no es fes de la millor manera possible. Sempre s’ha de valorar el pes que la humiliació dels vençuts pot tenir, en un cas com aquest. Però, per molt gran que sigui la humiliació i per molt poderosa que sigui la nació humiliada, aquest fet tot sol, o en combinació amb d’altres de caire socioeconòmic i estratègic, no pot explicar l’assassinat conscient de milions de persones a causa del seu origen, per una contingència que no poden modificar de cap de les maneres (com ara el fet de nàixer jueu, o armeni, o ucraïnès).

Auschwitz va formar part de la “solució final” que els nazis volien perpetrar en relació al que ells anomenaven “qüestió jueva”. No ens ha de sorprendre que, en aquell context, sorgís un monstre, de llinatge Goebbels, que proposava diversos principis per aconseguir els seus objectius. La novetat era que els “principis” incloïen la mentida sistemàtica i conscient. Per exemple, la difusió de la idea que els jueus volien apoderar-se del control de tot el món (i, per tant, eren un perill grandiós per als alemanys mateixos), la idea que els jueus realment manaven arreu… En definitiva, es tractava de presentar com a botxins les futures víctimes. I de preparar, per tant, la societat perquè acabàs acceptant que els futurs gasejats havien de ser les víctimes propiciatòries per solucionar un problema més o menys indeterminat, però fonamentat en un malestar social general.

De la Història se n’ha d’aprendre. Només fa algun servei si és per a això. No puc deixar de recomanar, per tant, els llibres del gran Isaac Bashevis Singer, o el testimoni de Halina Birembaum, brutalment colpidor, però igual que el de Singer, alhora esperançat, per citar només dos autors d’entre la nodrida literatura al voltant de l’Holocaust. I hem d’estar atents a tot allò que perillosament s’assembla al que es promovia immediatament abans de la construcció d’Auschwitz, Treblinka, Ravensbrück o Mathausen.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa 2 mesos

Sobre sa darrera frase, indubtablement s'"a por ellos" és un exemple palmari. Són es catalans sobiranistes es "nazis" i es colpistes, naturalment

Valoración:0menosmas
Per "Castella mos roba", fa 2 mesos

Te has de posar an el dia, ara hi ha internet abans que
el tanquin o te posin la "ley mordaza".

"150.000 Nazi Jews Served in Hitler's Army
Nazi Jews
2 field marshals
15 generals
2 full generals,
8 lieutenant generals,
Jews serving in the SS
Jews were the 'Gestapo'
Jews in Hitler's police ..."

Hi ha material per llegir o estudiar durant mesos,
anys, ...

http://www.whale.to/b/holocaust_revisionism.html

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris