algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 24°
24°

El nou REB i la Mallorca que s’enfonsa

No cal ser massa espavilat per saber que l'assumpte del Nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB) serà un dels elements de debat, i, molt probablement, de confrontació a la política regional illenca d'aquesta tardor. Posaria messions que aquest debat –amb un biaix preelectoral evident- se centrarà en el quan i en el quant, és a dir, en el retard en la seva aprovació, i, el dia què es publiqui al BOE, el debat girarà entorn de si s'ha trigat massa en “aconseguir-lo”, i sobre si el seu contingut té major o menor impacte econòmic. En aquest sentit, ja hem presenciat alguns episodis de demagògia protagonitzats, especialment, per part dels partits de l’oposició parlamentària, que, amb tota seguretat, s'aniran aguditzant en la mesura que ens acostem al diumenge 26 de maig de 2019 (data de les pròximes eleccions autonòmiques).

I, tanmateix, aquest no és -o no ho hauria d’esser- el debat seriós sobre el REIB. El punt veritablement transcendent és el per a què ha de servir el Nou Règim Especial de les Illes Balears ¿De quin model econòmic i de societat n’és part? Les mesures fiscals i incentius a la producció ¿Segur que no són una renovada aposta de turistització i de consum de territori? Val a dir que, car en el cas de les rebaixes fiscals canàries així ha estat, el dubte no és un caprici.

Més dubtes: Amb el REIB ¿Tindrem més fiscalitat verda, més progressivitat, i justícia fiscal?, ¿Disminuiran les creixents desigualtats socials?, ¿Tindrem una mica més de sobirania alimentària?, ¿Hi haurà més o menys precarietat laboral?, ¿Serem una societat més o menys low cost? A la proposta del Govern hi ha una aposta molt decidida per la indústria nàutica ¿Segur que no és una aposta a favor del creixement del turisme nàutic? ¿S'ha fet algun estudi per avaluar el possible l'impacte d'un nou REIB a l'augment demogràfic imparable que tenim a Balears? Recordin que hem passat d'una població d'uns set-cents mil habitants a principis dels anys noranta del segle passat, al milió dos-cents mil d'avui. Poca broma!

Déu mos guard d'un règim especial illenc que no desturistitzi i, per tant,  agreugi el conflicte ecològic–distributiu que patim. Parafrasejant el títol del llibre que recull una molt sucosa conversa entre Joan Martínez Alier i Jorge Wagensberg, "Només tenim un planeta", hom diria que "Només tenim unes illes". Alerta, doncs, a un nou "ja està fet" en forma de REIB perquè, com bé canta Tomeu Penya, Mallorca s’enfonsa.

[Nota al peu- Per a fer-se una idea de les conseqüències d’avançar en la direcció de ser una societat low cost és força recomanable la lectura del llibre de Josep Burgaya Riera titulat “Economia de l'absurd: quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina”.]

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa 19 dies

En es cas concret de s'illa d'Eivissa, s'ha de dir que, segons sa viquipèdia, té una població al 2016 de 142.065 habitants per a una superfície de 577 km2, això és, una densitat de 246'21 habitants per km2, sa major de ses quatre illes (ha passat Mallorca aquestos darrers anys), i sa cosa va pujant perquè continua sent que creix més ràpid, aquella on ja s'està executant un nou tram d'autovia (de Vila a Ca na Negreta, camí de Santa Eulària), que fou "avalat" per una consulta "popular" digital en què participà molt poca gent i que no planteja protesta social, a diferència de sa tímida resposta però resposta des tram Llucmajor-Campos. És a dir, que està lluny de canviar ara com ara sa situació de sa pitiüsa major, que sembla sumida en un "sorpasso" suïcida

Valoración:0menosmas
Per tanmateix, fa 19 dies

Revisades les conclussions, aquest jurat, acorda per unanimitat aquesta decisió totalment patriota i per el bé dels grans xucladors de saba mallorquina i de totes les Illes Balears, el següent : "entre todos la mataron, i ella sola se murió."
I en bon mallorquí - set eran que l'agontaven, i encara pixava tort-.
Aquest desgraciat tanmateix, i le perdua de conviccions ens ha duit aquí on som, i així mos trobam.
Encara record les declamacions al Principal de l'aniorat Guillem d'Efak, siau qui sou mallorquins.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris