nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 26°
29°

Mandangues empresarials

El passat 24 de juliol es va publicar l'Enquesta Anual de Cost Laboral corresponent a 2017. En el treball estadístic de l'INE sobresortien dues informacions: Primera, que els treballadors i les treballadores de Balears han perdut un 8% de poder adquisitiu en els últims 10 anys; segona que el salari brut anual mitjà a Balears (21.662,63 €) està 544 euros per sota de la mitjana estatal.

Sens dubte, són informacions que corroboren quant injustes han estat les mesures d'ajust aplicades durant la crisi-estafa als sectors socials més febles. Uns han perdut capacitat adquisitiva, mentre uns altres han tingut un enriquiment creixent. Però hi havia, almenys, altres dues informacions que em semblen extraordinàriament rellevants, i que van tenir menys ressò mediàtic:

D'una banda, la forta baixada del cost de l'acomiadament. Des del 2011 (any en el qual va esser plenament d'aplicació la Reforma Laboral del PSOE, amb la qual es va inaugurar el recent cicle de retallades laborals) ha descendit més del 82%. Ha passat d'una mitjana anual de 591,93 € en 2011, a una de 105,12 € en 2017. La pèrdua de protecció real del contracte indefinit té molt a veure amb aquesta tendència a la baixada de la indemnització mitjana. Per això, seria bo que tothom fos molt prudent sobre la suposada millora del mercat laboral illenc pel creixement de la contractació indefinida.

D'altra banda, crida a l'atenció el baix cost laboral en formació professional, i la seva tendència a la baixa. Dels 50,50 € de mitjana anual de 2010, s'ha passat als 45,36 € de l'any passat. Amb un ridícul percentatge del 0,15% de despesa en formació sobre el cost total laboral brut de les empreses illenques, és molt difícil creure's alguns discursos empresarials sobre competitivitat, responsabilitat social, i altres mandangues.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pura estafa, fa 9 dies

Els que feiem feina a l´hosteleria riem per no plorar quan sentim que hi ha cursets. Ens xapen el temps de descans per la meitat, si no és el dia lliure, per fer els kilómetres que calguin i assistir a uns cursets on el més important es firmar la fulla amb el teu Dni. Els cursets, a falta de millor paraula, son avorrits, repetitius i cínics quan veus que te diuen una cosa i l´empresa llavors en fa una altre completament diferent. Per exemple no pots donar a un client ni una aspirina, però el pots electrocutar amb un desfibrilador sense tenir ni idea de qué li passa.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris