cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 27°
31°

I el sol s'esmicola

Lucia Pietrelli és una de les veus més interessants de la poètica illenca contemporània

49611

El poemari 'Violacions' de Lucia Pietrelli ha estat reeditat per AdiaA.

04-07-2018 | M.R.P.

«I anhelo i busco»
Safo

El poema palpita com la vida, el vers sempre s'eixampla... A la ressenya d'aquesta setmana vull parlar de Lucia Pietrelli, una de les veus més interessants de la poètica illenca contemporània. Jove i contundent, amant dels mots i les lletres, només fa uns mesos que acaba de reeditar amb AdiA Edicions el seu poemari 'Violacions'. Aquest breu llibre, viu i penetrant, és un autèntic fondal narratiu.

Pietrelli desgrana, a través de quatre escenaris narratius (la darrera secció #llacor ha estat afegida en aquesta edició), una poètica del desig i la seva 'encarnació'. Un cant de tot allò que fa la rima i el llim de les paraules. Punyent, a voltes violent, sempre desfent i solcant la pell; el lector hi podrà trobar el regust homèric d'una odissea sense muses. O bé un Ovidi sense bucolisme que només recull fruits socarrats i fins i tot la ignomínia d'un dolor que es vol redimir en la immanència del goig, la sang i la carn. Sí, el treball ja no ens farà lliures i crec (la majoria de dies) que ni tan sols l'amor.

Escollir poemes d'altri és sempre un sacrilegi. Amb tot, si he de triar, em quedo amb 'La violència del pes, les plomes', 'Aquesta pell que no s'arrenca' i en especial amb 'El sol s'esmicola en partícules'. No penso dir-ne res al lector d'aquests poemes, només callo i sento. Destacar un vers (que ressona a l'estimat Damià Huguet): «La violència dels traus al cos». És a dir; del sexe o les ferides, d'allò que raja i no supura. Que sigui el lector, com Safo, que anheli i busqui.

L'escriptora, que també conrea la narrativa i la traducció, ens ho diu clarament en la nota que clou el volum: «'Violacions', ara com abans, és un clam al cos viscut com a geografia personal i a l'escriptura entesa com a eix anatòmic». Un clam sincer i fort, com un ullastre ple de saba nova, en una Mallorca que només fa brostar ortigues, corruptes i espoliadors. Oh Lucia!... ben cert el que deia Spinoza... els humans només som desig.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris