cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

Trajecte nocturn

Agafar el bus a una de les seves darreres sortides, pot resultar una experiència curiosa. S'aproximen a la parada amb una velocitat superior a l'habitual. Potser perquè hi ha poc transit, potser perquè el conductor frisa de plegar a poc temps per finalitzar la jornada. A vegades, els vehicles, són pràcticament buits, d'altres en canvi, hi ha un bon ventall de gent que, per diferents motius, usa també aquest transport.

Treballadors i treballadores que tornen, cansats, d'algun treball que s'intueix dur. Uns pocs turistes, algun borratxo que, patèticament prova de lligar amb l'al·lota que està asseguda al seu davant. Alguna choni que es fa notar pel to de veu i la gesticulació que gasta, mentre explica a l'amiga que seu devora, un assumpte personal que la té farta. Un altre passatger, que escolta una cançó del mòbil a tot volum, obligant a la resta de passatge a compartir aquest moment que ell viu, sens dubte, com a transcendent i únic.

La ciutat mentrestant, es prepara per dormir a la vegada que, aquells punts que viuen de nit, van animant-se progressivament. Algun passatger baixa, quan el bus fa les aturades a aquesta zona, però són només uns pocs. Sembla que per la majoria toca anar a descansar i algú, potser, ni tan sols té un lloc on fer-ho. El bus a aquestes hores, és com un reflex punyent d'aquells als que la fortuna no els hi ha somrigut, els qui han de lluitar dia a dia, per sobreviure. És percep en els seus rostres.

Companys de feina que expressen el seu desig d'arribar a casa i seguir el darrer episodi d'un dels programes de telebrossa que els sembla especialment divertit. Descriuen, amb certa admiració, alguns dels protagonistes. Una vàlvula d'escampament tal vegada, al fet d'haver d'aguantar dia si dia també, el mal caràcter del seu cap o els centenars d'hores extres regalades. I és que, quan se surt tard de la feina, la ciutat, per alguns, tampoc ofereix gaires més alternatives.

Se senten parlar diferents llengües. Algunes sonen del tot intel·ligibles. A mesura que el trajecte avança, segueix el discret tràfec de persones pujant i baixant. El grup més nombrós, resta assegut. Els seus membres baixaran, possiblement, a les darreres aturades. Les que porten a la perifèria de la ciutat. Marcant el final de la línia. Per alguns, el trajecte, és part de la rutina diària. Per altres, un hàbit puntual. Pels qui estan de pas, deu ser una experiència estimulant, nova. Vides de mil llocs diferents que, per un moment, la casualitat fa que comparteixin un espai i un temps determinat. Curioses doncs, les coses que es poden observar quan s'agafa un bus a aquestes hores del dia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris