algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
21°

Onze contra onze, cada dia, durant un mes

Onze homes contra altres onze per la possessió d’una pilota, per aconseguir fer-la entrar en una porteria, durant un mes. Va començar la setmana passada i durarà fins al quinze de juliol. Gran entreteniment, televisors als carrers, crits i renous per celebrar els gols, plors i llàgrimes per les derrotes. Començà bé, un empat entre España i Portugal, malgrat que pogués entristir als aficionats més entusiastes.

Ja tenim el començament d’estiu programat. El mundial del futbol, com deia la filòsofa Ana de Miguel Alvàrez, aquest cap de setmana al diari JORNADA, ...»l’espectacle d’onze homes jugant contra onze més, arbitrats per un home, dirigits per un home, un negoci econòmic en mans d’homes, quatre comentaristes, que segurament estaran bones, i les esposes dels futbolistes, que segurament seran models. Açò és el que alimentarà i crearà el que és una xiqueta i un xiquet. Ells al centre, ocupant tot l’espai, i elles fent l’ona. I després diuen que ens eduquen igual»

Us recoman la lectura completa de l’entrevista feta per Marta Navarro des de València. De pas, us recoman tota el diari, amb grans esforços surt cada setmana, el dissabte i diumenge en paper, un nou mitjà de comunicació cooperatiu, d’esquerres i feminista.

Un mundial de futbol a Rússia, el gran país que des de l’any 2013 té una llei contra la propaganda homosexual. També té una llei posterior que considera violència de gènere, o masclista, només quan l’agressió acaba als hospitals. Si no és així, la violència és considerada cosa privada, domèstica, familiar. Com fa anys era considerada aquí.

La cosificació de les dones, vistes com a objectes sexuals continua ben vigent. És cert que hem viscut un 8 de març històric aquí i altres indrets del món. És cert que a Irlanda i a Argentina s’ha legalitzat l’avortament, gran èxit del moviment feminista en aquests països. La maternitat lliurement  decidida, tan difícil d’entendre per mentalitats retrògrades, hipòcrites. És cert, però encara hi ha molt de camí a recórrer.

A l’estiu a més del mundial de futbol viurem les festes populars arreu de les nostres illes. Des de les institucions, Consells, Ajuntaments, Govern, es recorda que s’han de viure lliures, sense agressions sexistes. Fins ara, en aquesta legislatura, s’estan fent esforços per fer arribar aquests missatges, cosa mai vista en èpoques anteriors amb majories absolutes del PP.

No és no, o altres eslògans semblants recorden que no es pot obligar cap al·lota a mantenir relacions sense el seu consentiment explícit. No valen comentaris o excuses sobre com van vestides, sobre possibles «insinuacions»... Convé tenir ben present la violació de Pamplona que varen fer cinc homes, que s’anomenaven La manada. Viurem les festes de Sant Joan, de Sant Pere, de Sant Marçal, als pobles d’arreu de les quatre illes, o les noves del Muc... Totes elles amb trobades de joves i les begudes alcohòliques presidint «l’alegria» i la festa.

Visquem-les amb sincera alegria, contentes de retrobar-nos amb les amistats que eren a fora, o que fa temps que no veiem. Però no abaixeu la guàrdia, el patriarcat és ben present en les relacions humanes en espais d’oci, de festes. La festa s’ha de poder viure sense por, d’igual a igual, i així ho han d’entendre tots. Les joves tenen tot el dret a viure-les lliures, com els al.lots.

Hem viscut una setmana dedicada a la llibertat d’expressió, tan malmesa, tan violentada. Actes, concerts, concentracions, en defensa de la més preuada llibertat democràtica. No oblidem els artistes, els rapers, els músics, els polítics que són perseguits, condemnats o pendents de judici en presó preventiva, per haver expressat les seves idees.

Tinguem-los presents, lluitem per transformar aquesta societat masclista, que ens diu que som iguals però sabem que no ho podem ser, sense la llibertat del dret a decidir sobre el nostre cos, sobre  allò que volem ser, com a persones, com a poble.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa devers d'un mes

M'ha encantat el teu article, molt encertat. Està efectivament tot lligat, amb el denominador comú (o sota el paraigua de) elrespecte als drets humans.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris