algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
27°

La moció de censura

En qüestió de pocs dies i mitjançant una moció de censura, Pedro Sánchez ha passat a ocupar la presidència del govern espanyol. Rajoy, amb el suport de Ciutadans i PSOE, semblava inamovible, malgrat ser lluny en escons de la majoria absoluta. La corrupció però, ha pogut finalment amb tot el govern del PP. Com és lògic, són molts els interrogants que ara s'obren; sortirà el PSOE del triangle format amb PP i C's? Si ho fes, podria suportar la pressió mediàtica? Sabrà aprofitar el fet de tenir tot un flamant nou govern a les seves mans per a liderar un camí propi dins l'esquerra espanyola? Sabrà construir suports entre els grups que l'han duit al govern?

Per a poder respondre afirmativament a algunes de les qüestions, ens hauríem de trobar davant un PSOE estatal, gairebé desconegut. I és que, els anys de defensa de la classe treballadora i l'autodeterminació dels pobles, queden lluny. S'han expressat lògiques mostres de satisfacció pel canvi des d'àmbits progressistes. No podem obviar, en aquest sentit, la nova majoria de dones al consell de ministres o algun altre gest impensable fa només unes setmanes. Hi ha assumptes però, que des del principi, no conviden a l'optimisme. Per exemple, la renúncia a nomenar ministres de l'òrbita de Podemos, tenint en compte que serà el partit més important d'entre els que dependrà el PSOE. Serà un indicador de la línia política del nou executiu?

Des d'un punt de vista estratègic, sembla evident que els interessa aguantar fins al final de la legislatura per aconseguir que l'efecte Ciutadans es pugui diluir, ni que sigui una mica... Per això però, cal demostrar a la ciutadania que existeix una alternativa clara i desacomplexada, que no va a remolc del discurs radical de la dreta unionista. Que compta amb un model d'estat i societat diferent i que fa el possible per portar-lo a la pràctica. Honestament, explicant a la gent la veritat sobre els  assumptes més espinosos. I pactant, sense complexos, amb els qui teòricament, haurien de ser aliats naturals. Avui, aquest escenari, costa d'imaginar. Amb sort, el gruix social progressista del conjunt de l'estat juntament amb la militància del partit, faran l'hipotètic escenari, una mica més imaginable.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris