algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
18°

'Gobierno' paritari. Més ministres dones que homes

Per primera vegada tenim un Gobierno de l’Estat espanyol amb més dones que homes. Novetat a l’Estat, aquí ho és el Govern de la Presidenta Armengol. Més novetats encara, el President promet el càrrec sense la bíblia i crucifix. La fórmula emprada per les ministres i companys és «formar part del Consejo de ministras y ministros»... Novetats en les formes que no cal menystenir ni fer-ne befa. Segurament membres de la RAE ho veuran malament, però ja sabeu, és la polèmica sobre l’ús inclusiu del llenguatge que tants insignes catedràtics troben aberrant.

Un executiu format per membres del PSOE, amb una minoria parlamentària com mai havia tingut aquest partit. Recordem que el Sr. Rajoy fins fa una setmana també tenia minoria al Congrés, governava amb el suport de Ciudadanos. Hi ha hagut reaccions de tota casta, des de les dretes conservadores han manifestat el seu «horror» en paraules de la cessada Maria Salom. Altres, alegria desbordada com si recuperessin la majoria absoluta del Sr. Gonzàlez, o del Sr. Zapatero. Em semblen exagerades ambdues.

No deixeu de recordar les carusses del Sr. Ribera i altres membres de Ciudadanos en comprovar que han quedat fora de joc, quan ja es veien contents i alegres preparant unes eleccions per la tardor. I la tristor de tants diputats i diputades del PP, del Congrés, del nostre Parlament, en comprovar que sí, realment, han perdut el govern de l’Estat. L’horror que deia na Maria Salom seria haver mantingut el Sr. Rajoy i tota la resta, hagués estat el colmo! com deia en Pere Sampol qualificant el cas Rasputin del Sr. Matas, al nostre Parlament.

El fet de tenir més dones ministres que homes, onze i set, és un gran encert i s’hi afegeix la recuperació del ministerio de igualdad lligat a Vicepresidència. Recordeu que fou el primer que suprimí el Sr. Zapatero? Després del 8 de març viscut arreu de tots les territoris, crec  que pot treballar més la transversalitat de totes les polítiques públiques des de la seva ubicació. Esperem que encerti en el nomenament de la Delegació contra les Violències masclistes, i sobretot, posi els recursos imprescindibles pel Pacte d’Estat, entre altres mesures.

Un executiu amb molts reptes al davant. Divendres 8 els enumerava la Co-coordinadora de MÉS per Mallorca en un diari, majoritàriament referits a les Illes Balears. Totes pensam en primer lloc en el diàleg imprescindible amb el govern de Catalunya, en l’alliberament de les preses i presos polítics en situació «preventiva» a les presons madrilenyes... n’hi ha molts més.

I dubtes també a balquena: Sabrà gestionar la complexa pluralitat que ha votat la moció de censura? Com contraatacaran els poders fàctics per a poder fer fracassar la seva gestió? Com intentaran remoure les aigües internes del seu propi partit, per tal de tallar-li l’herba sota els seus peus? Tindrà capacitat per obrir portes de diàleg i de proposta política amb Catalunya? Sabrà pactar amb les altres forces el full de ruta polític que ha de gestionar la transició fins a la convocatòria de noves eleccions generals? Hi haurà prou maduresa entre totes les forces votants de la moció de censura per aturar de manera conjunta les previsibles esperonejades de la dreta furiosa? Tindrà Pedro Sànchez la capacitat i el valor de fer les propostes que necessita l’Espanya democràtica i les nacions que formen part de l’Estat?

Ho he escrit en cursiva perquè ho he manllevat de l’editorial de www.laltramirada.cat, número 73 d’aquest mes de juny, signat per Josep Valero. Afegeix Que cadascun ompli les travesses d’optimisme o pessimisme a l’hora de contestar les preguntes...

Hem vist les persones nomenades als diferents ministeris... una primera passa molt comentada a les xarxes i pels comentaristes polítics però que també hem d’observar en les primeres accions polítiques. Benvinguts gestos com la ministra Reyes Maroto d’Indústria , Comerç i Turisme parlant de les kellys com a prioritat política. O el de na Magdalena Valerio de Treball, Migracions i Seguretat social anunciant un replantejament de la reforma laboral del 2012, o de na Isabel Celaà, d’Educació parlant de normalització lingüística...

I no oblidem les preses Carme Forcadell i Dolors Bassa, ni els Jordis Sànchez i Cuixart, ni els presos Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn. Nou persones sense llibertat, en preventiva, lluny de casa i dels seus familiars, de la seva gent, per haver volgut dur endavant les seves idees, la seva opció política tan legítima com qualsevol altra en un país democràtic, al segle XXI.

No els oblidem, i que siguin una prioritat pel nou govern socialista del Sr. Sànchez!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tivasdan, fa 4 mesos

Em sembla perfecte per part de Sánchez de posar moltes dones al seu Govern. Tan m'és moltes com poques en tal que tenguin la preparació adient. Però si fos al revés, que hagués posat set dones i onze homes, ja vos hi hauríeu tirat al coll.
Fins que no en facem cas, ni ens hi fixem... no s'acabarà la discriminació. Sembla que tots plegats la vulguem perpetuar.

Valoración:0menosmas
Per Joanet, fa 4 mesos

Això que tu en dius "polèmica sobre l’ús inclusiu del llenguatge" és en realitat una polèmica falsa, basada en una falsedat: que el gènere dit masculí és discriminatori i excloent per a les dones. Les mentides, a força de ser repetides, arriben a parèixer veritat, i en aquesta qüestió ja n'hi ha que es creuen aquesta mentida. Allò que em sorprèn és que una filòloga (almenys ho ets d'estudis) no vegi aquesta falsedat i, sense dir-ho explícitament, la doni per bona.

Valoración:2menosmas
Per Tià, fa 4 mesos


La senyora Lila Thomàs diu que no cal fer befa del "ministras i ministros" espanyol.

Jo, sense voler-ne fer befa, no puc sinó riure quan ho traduïm en català: "Ministres i ministres".

I com ho farem, perquè en català sigui ben clar que elles vénen primer que ells? De vegades la correcció política posa uns problemes ben còmics.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris