algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 28°
31°

És això violència de gènere?

La setmana passada el Consell de Mallorca va presentar la interessant campanya "Debat sobre la violència simbòlica: és això violència de gènere?" És una bona iniciativa això d'ampliar el focus sobre la xacra de les violències masclistes. Sabem de ben cert que les dones que denuncien les agressions, i les que són assassinades són només la punta visible de l'iceberg de la violència masclista estructural propiciada pel sistema patriarcal.

Com bé diu la presentació d'aquesta campanya, que han posat en marxa les Direccions Insulars d'Igualtat i Participació Ciutadana, la Violència Simbòlica "també es pot denominar violència social, consisteix a atribuir un menor valor a la posició social de les dones mitjançant accions que desvaloren la seva imatge, els hi adjudiquen estereotips de gènere que condicionen la seva posició social, neguen la seva identitat i el seu valor personal. Aquest tipus de violència reprodueix les relacions desiguals i de dominació patriarcal, tant en l'àmbit de relacions amb els homes com en l'àmbit laboral i social en general".

Han començat per explicar aquesta situació de violència social amb un tema clau com és la bretxa de gènere de les pensions de la Seguretat Social que, certament, és molt significativa. Segons les últimes dades disponibles de l'estadística sobre "Mercat de Treball i Pensions a les Fonts Tributàries" que cada any publica l'Agència Tributària, resulta que a les Illes Balears el 2016 la pensió mitjana de les dones va ser un 39% inferior a la dels homes, però allò més rellevant és que la pobresa de la població pensionista té, també, cara de dona: Entre el homes pensionistes, el 27% va tenir una pensió inferior (o bastant inferior) al salari mínim, mentre que les dones pensionistes que van estar en aquesta situació de pobresa s'enfilà fins al 40%. No es pot al·legar que aquesta radiografia sigui conseqüència d'unes mitjanes aritmètiques que combinen quanties de pensions reconegudes fa molt temps. La tendència actual és el manteniment de la bretxa de gènere en les pensions públiques. Així ho indica el fet que les pensions noves reconegudes al conjunt del Regne d'Espanya el passat mes d'abril  (última dada disponible) tinguessin un valor de 1.406,19 € per als homes, i de 1.092,37 € per a les dones.

Tot plegat té a veure amb el que s'explica en el darrer informe d'Alba Sud, signat per Daniela Moreno Alarcón i Ernest Cañada Mullor. L'informe, com indica el seu títol -"Dimensions de gènere en el treball turístic"-, és una anàlisi sectorial (tot i que és molt important en general i en particular a casa nostra) dels efectes de l'estructura de desigualtat simbòlica de gènere en l'àmbit laboral i social, però la lògica d'aquesta anàlisi és comuna a tots els sectors.

Per tant, és això de la bretxa a les pensions i als salaris violència de gènere? És clar que sí que ho és. A l'informe d'Alba Sud esmentat s'afirma: "L'estructura simbòlica es recolza en una pràctica que potencia la idea que ser autènticament una dona significa assumir una manera d'estar en el món on la maternitat, les cures, el treball domèstic, l'heterosexualitat i l'absència de poder són característiques constitutives del gènere femení" (Cobo, 2014: 9, traducció pròpia). D'aquesta manera, l'estructura simbòlica indueix a que el patriarcat, que tant mal provoca en la vida de les dones, sobrevisqui i es perpetuï en totes les cultures amb diversos mecanismes de subordinació i, el que és pitjor, que les dones ho acceptin amb normalitat". El mal que el patriarcat provoca en la vida de les dones, altrament dit, violència.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris