En Rajoy està nerviós. Pipelleja amb una freqüència inusitada. La flegma gallega se li esvaeix com una calça que es desfà. Tot fa pensar que té les hores comptades. Tanmateix, tot era una qüestió de temps, però la sentència del cas Gurtel sembla que en precipitarà els esdeveniments. Fa uns dies, vaig llegir no sé on que l'Ibex 35 ja l'havia amortitzat. Ja saben que vol dir això en termes econòmics. Fa mesos que foguegen qui ells han postulat per ser-ne el successor. Un tal Rivera, que té molt de Primo.

Les primeres coces que ha tirat, les primeres esperonejades han anat en la mateixa direcció de sempre. Associar la moció de censura a un pacte secret amb els dimonis Puigdemont i Torra. Com si ell no hagués pactat els pressupostos amb el PNB! Un amic meu que viu la política en primer rengle va em va suggerir que si el PNB els hi ha aprovat ha estat perquè n'ha tret una bona tallada, o els aprovava amb en Rajoy o es quedava pelat perquè amb el seu hipotètic successor, en Rivera, faria de molt més mal pactar.

En Rajoy ha acusat en Sánchez de dinamitar l'estabilitat d'Espanya, de debilitar-la, de voler ser president a qualsevol preu. Anem a pams! Bastaria que giràs el ulls enrere per veure que qui va debilitar això que diuen i volen que sigui Espanya són ells mateixos. Primer perquè, tal com ha acusat a Sánchez, l'ambició de voler assolir el poder el va dur a emprendre la croada contra Catalunya que ha acabat com ha acabat, si és que ja ha acabat. Per altra banda, i entrem molt més en el bessó, tal com recull la sentència, ser el capità de la cova dels lladres – la literatura té aquests prodigis- és el que ha portat a Espanya a ser carn de dinamita.

I aquí és en bona lògica, si se'm permet opinar de qüestions internes espanyoles, on hauria d'actuar la fiscalia a les totes i sense perdre ni un moment, seguint l'estela de la doctrina judicial que han aplicat al cas català. No és només que s'han condemnat uns casos aïllats de corrupció, com vol fer veure en Rajoy, sinó que la sentència deixa mínimament clar  que des dels seus inicis, des de la seva fundació, i n'Ema Punt Rajoy hi era en tot aquest procés, el PP havia maquinat una perfecta màquina de delinquir. I aquesta acció premeditada, robar com mètode, és la que posa en perill no només la credibilitat del PP sinó la credibilitat de tot el sistema democràtic. Posa en perill allò que sustenta la seva estimada i sagrada Constitució.

Si ells i els seus jutges han defensat a capa i espasa que en el procés català hi ha hagut violència, cosa que no han vist amb els mateixos ulls ni la fiscalia belga ni l'alemanya, i sustenten aquesta afirmació de violència en el fet que es va violentar la constitució, que els catalans varen voler esquerdar, segons ells i el rei, les essències constitucionals que sustenten la democràcia espanyola (forta i moderna, també segons ells), també el PP amb la seva maquinària delictiva  ha violentat les essències abans esmentades i per tant deuen, vist de d'aquesta òptica, ser culpables del delicte de rebel·lió, o com a mínim del de sedició. I no en parlem del de malversació de fons.

De res no els ha servit que un magistrat endarrerís el seus vots particulars perquè arribàs la sentència tot just aprovats els pressupostos; de res no ha servit que enviassin 500 piolins a pentinar institucions catalanes volent posar a primera plana, amb l'ajut dels seus corifeus, les malícies del procés. Per cert, una nota a peu de pàgina, és de suposar que aquesta despesa innecessària, com gairebé s'ha demostrat (tots els detinguts estan en llibertat i la gran majoria sense càrrecs), també deu ser malversació de cabals públics. On és el senyor Millo demanant-ne responsabilitats, com va fer amb el viatge presidencial de Torra a Alemanya? De res no ha servit tota aquesta orquestració per ofuscar com pretenien la sentencia gurteliana.

Ja ho sap, senyor jutge, potser sí, vostè senyor Llanera, que ho té fresc, li convendria o que aplicàs la llei a tots per igual o que comencin a encalçar aquesta tropa que posa en perill, amb les seves actuacions delictives, l'estabilitat constitucional. O ara ja no els en ve d'un raig!