lluvia ligera
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
14°

El negoci de na Peix Frit

Segurament si a un mallorquí d'aquests que gonelleja una mica molt li demanassin per aquesta expressió sens dubte afirmaria per activa i per passiva que és ben mallorquina. Per altra banda, si la mateixa pregunta es fes a una valencià d'aquests que blavegen tant com bavegen diria que aquesta expressió deu ser catalana, que ells no ho han dit mai així i assegurarien que la forma valenciana més genuïna és fretxit. Per a uns i per als altres els diré que en un poema de Jordi de Sant Jordi, poeta nascut al Regne de València a finals del segle XIV, ja esmenta gairebé literalment la dita a un poema titulat Lo canviador.

De totes maneres no és avui intenció meva fer alguna disquisició filològica ni res que se li assembli. Fer el negoci de na Peix Frit és, des de l'antigor, fer un negoci foradat, que no ens reporta cap benefici sinó que tot és una pèrdua. Més o menys és el negoci que feim els illencs tenint com a governadora civil na Maria Salom, coneguda a Inca com na Marieta des Novedades, tot ique que aquest malnom pugui induir que es tracta d'una vulgar streaper. Potser, posats a demanar, ens convendria que s'hi dedicàs encara que li haguéssim de pagar un subsidi per mor del poc calaix que faria amb aquesta decorosa dedicació. Així no faria segons quin mals papers. O si els fes, no ens regiraria tant el ventre.

Dic un a mica tot això pel rebombori que s'ha armat amb la seva curolla d'afuar la fiscalia de l'estat a dos ajuntaments mallorquins perquè subvencionaven l'ús públic de la llengua catalana. Cosa que, per altra banda, es fa des de fa més de vint anys. Però es veu que ara els habitants del galliner de l'altiplà estan molt sensibles en segons quins temes. Com ha passat també amb l'himne d'Els Segadors  que va sonar al circuït de Montmeló i una gent es va esverar i resulta que fa anys i panys que sona a la mateixa hora en el mateix esdeveniment. Això, molta gent amb la pell prima!

I és per tenir aquesta gent de pell prima contenta, per alimentar-los el seu suposat patriotisme – de pagar a hisenda no se'n diu res- que na Maria Salom ha afuat el ca de la fiscalia contra alguns ajuntaments de les Illes. No és que a ella li molesti un excés si es donen uns eurets perquè la carta d'un restaurant sigui o no en català, el seu fetge no arriba a segons quins sibaritismes  culinaris – perdó, lingüístics- , però aquells que sí vol alimentar són aquells que voten fora de les nostres contrades. Alimentar-los a través de sonors titulars de la immensa majoria de diaris, fins i tot, els que volien ser, altre temps, referents de la progressia i que el duien amb orgull davall el braç, com qui hi porta un pa de dos quilos.

No basta que els alimentem amb els nostres impostos, sinó que també volen carnassa lingüística per demostrar que les Illes Balears – encara que algú les confongui amb les Canàries, com aquella dona que es va queixar ostentosament que les misses de la Seu fossin en català- són Espanya i que ells, els salvadors de la pàtria, els que els peixeixen amb la nostra fiscalitat no volguda, són uns bons guardadors de les essències patriòtiques i,  també valedors de les seves espipellades saboroses que de tant en tant queixalegen, sense importar-los un rave amb la llengua amb què s'ha flastomat – l'esforç i la maledicció bíblica de la suada i el front tenen aquestes servituds- per produir-los.

Ja ho veuen, el negoci de na Peix Frit. No només els pagam el beure sinó que a més a més ens volen ostentosament banyuts. I llavors, segons els seus comptes, ens estimen. Tant com ho fa na Marieta des Novedades... Ni més ni pus!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris