nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 19°
20°

Amb "solucionisme" no basta, cal transformar

El llibre "Nova il·lustració radical", de Marina Garcés, ens regala un seguit de reflexions del tot imprescindibles. D'aquestes reflexions, em semblen extraordinàriament útils per a la conjuntura politicosocial, econòmica i mediambiental a casa nostra les que fan referència a les neutralitzacions de la crítica. Les elits ens volen acrítics i acrítiques. En la democràcia neoliberal es vota, es canvien coses, però n'hi ha de coses que són immutables, i, sobretot, no es transformen.

Ara mateix, a les Illes Balears la dicotomia crucial està entre el, en paraules de la filosofa Garcés, "solucionisme" d'una autoanomenada esquerra (de matriu socialdemòcrata, sobiranista, ecosocialista, o, fins i tot, que es reclama hereva del 15-M), que, en lloc de plantar cara a la crua i complexa realitat, sembla haver-se deixat transformar fins a la impotència, i la potencialitat transformadora dels moviments socials de base que, malgrat les dificultats, reïxen.

En aquest sentit, la passada setmana va ser força bona per a aquest reeiximent  dels moviments socials: Primer, amb la demanda del GOB d'un cop de timó a les polítiques territorials i de carreteres del Consell de Mallorca, després amb les propostes de la plataforma "Fins Aquí Hem Arribat", la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, i Amics de la Terra, per minimitzar la contaminació provocada pels creuers, i, per acabar d'arrodonir la setmana, l'acció que Ciutat per a qui l'habita i no per a qui la visita va organitzar el dissabte, amb l'eslògan  "Palma no està en venda".

Obro un parèntesi per posar un exemple de la diferència entre "solucionisme" i proposta transformadora: En el tema creuers, el "solucionisme" és dissimular els impactes, i que contaminin igual, però que molestin menys (no als creuers d'una certa grandària, i diversificació dels punts des de on els creueristes puguin iniciar la seva particular invasió de Palma). Per contra, el punt transformador és posar límits de debò, reduir força la contaminació, i, tot i això, aplicar la màxima de qui contamina paga.

Tanc el parèntesi i retorn al fil de la reflexió: Les de la setmana passada són demandes, propostes, i mobilitzacions que estan lluny de ser una mena de déjà-vu del "sigueu realistes, demaneu l'impossible" del maig francès del 68. Ans al contrari, són propostes tan urgents com possibles i realitzables. Només calen dues coses: voluntat política, i convicció en un projecte alternatiu i de transformació, i no només de gestió de solucions per a que tot resti igual. Per això, és imprescindible enfortir la capil·laritat dels moviments socials transformadors amb l'objectiu de canviar el pensament gairebé hegemònic d'una impossible prosperitat basada en un creixement infinit. 

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris