Hi ha articles que hom li estimaria més no haver d'escriure. M'estimaria molt més intentar enfilar l'agulla parlant de les bucòliques prades on, fa uns dies, es feia ben visible aquell vers de Bartomeu Rosselló- Pòrcel: “Oh desmai en les tiges onejants”; però si volem que algú en el futur pugui emocionar-se amb aquesta imatge no ens queda altra alternativa que agafar el mall i començar a picar pedra, que massa sovint el marge, que ens pensàvem fort, s'esboldrega.

La notícia m'ha transportat gairebé 30 enrere anys i la veritat que no m'ha arrebossat de nostàlgia, sinó més aviat d'oi i d'impotència. Fa 30 anys o més que la jurisprudència va instituir que el dret dels administrats (en aquest cas de poder-se expressar en català a les Illes) passava per damunt dels drets dels administradors. Així, tot i que les primeres varen ser impugnades, va ser ben lícit i s'ajustava a l'Estatut, ergo a la Constitució, que els coneixements de català fossin un requisit per a accedir a una plaça pública de l'administració, local o autonòmica,  de les Balears.

De la mateixa manera és ben legal i s'ajusta a dret, ho diu la Llei de Normalització Lingüística aprovada per unanimitat al Parlament, l'any 86, que es fomenti l'ús públic de la llengua catalana. Així, s'han subvencionat – no sempre, segons el caire de l'administració- accions que facin possible la visualització pública de la llengua catalana. L'ajuntament de Pollença, des de fa més de vint anys, va atorgant subvencions a tal efecte. Ara, dins aquesta croada de 155 visibles i invisibles, tàcits i devastadors, na Marieta Salom – imputada per corrupció i culpable, tot i que el delicte havia prescrit- via la fiscalia de l'estat ha començat la seva particular guerra contra els ajuntaments de les Illes. El motiu? Que aquests tenen aprovades subvencions per fomentar l'ús public de la llengua catalana. Cosa, repetesc, que és ben legal i no només ho és sinó que és un deure constitucional i tot, com pot deduir-se de l'article 3.2 i 3.3 de la Carta Magna. També ho prescriu l'Estatut, llei orgànica, ergo santificada per sa Majestat, i, com hem dit abans, la Llei de Normalització Lingüística.

I què addueix ara la fiscalia de l'estat? Que no es pot imposar el predomini d'una llengua sobre una altra. En aquest cas, fiscalitzat, el català sobre el castellà. M'agradaria que na Marieta Salom sortís a donar explicacions i que entén què imposa i com. Anem a pams. En primer lloc, no crec que la normativa municipal, aprovada per unanimitat amb els vots dels regidors del PP inclosos,  qüestionada ara, obligui a ningú a usar el català. Simplement en promociona l'ús. També hauria de saber, si la seva capacitat d'entendre hi arriba, que totes les llengües s'imposen. Ningú no tria una llengua al lliure albir. Com ningú no tria la possibilitat o no de respirar, o, ja em perdonareu, d'anar de ventre o no, per molt clara i pudenta sigui la deposició. Una persona parla la llengua x perquè el seu entorn més propi (la família) la parla. I si parla x,z és per la mateixa raó. Com que els usos lingüístics són elements necessaris o estàs obligat a parlar una llengua o una altra. En el nostre cas, tu estàs obligat a parlar català o castellà. Si no s'imposa el català, s'imposa el castellà.  A més, si fa més de 30 anys que aquesta normativa s'aplica, com és que ara és susceptible de no ser legal? Què ha canviat? No ho havia deixat ben clar la jurisprudència, com hem dit més amunt? Quin pebre li ha fet coure el cul a la fiscalia, ara? Serà cert que la separació de poders no existeix?

Mereixeria un article sencer parlar del suposadament adoctrinament de les escoles i de la veda acusatòria que ha obert el PP. El seu ràquing particular  de delacions cada dia apuja la llista dels mestres adoctrinadors. Deixau-me apuntar que moltes delacions patides durant el 36-39 varen ser per motius que no tenien res a veure amb les ideologies de les persones. Quan incites a la cacera l'odi pot fer alçar una presa d'onsevulla.

Tornant a na Marieta Salom més valdria que posàs èmfasi a caçar, per exemple, aquests taxistes il·legals que operen per l'aeroport. Ah, diuen que són una màfia i que corbs amb corbs no es piquen.