nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Vocabulari; viaranys íntims de memòria

46399

Aquest dilluns s'acaba de presentar a Palma el 'Vocabulari privat' d'Antònia Vicens i Josep Maria Llompart, reeditat per AdiA Edicions.

18-04-2018 | AdiA

«Les festes familiars de quan jo era nin
anaven tornant a poc a poc festes de fantasmes»

J.M. Llompart

En el marc de la 'primavera llompartiana', que diria l'estimada Pilar Arnau, aquest dilluns s'acaba de presentar a Palma el 'Vocabulari privat' d'Antònia Vicens i Josep Maria Llompart, meravellosament recuperat i reeditat per AdiA Edicions. Es tracta d'un recull de cinquanta relats entrecreuats que donen forma a la memòria d'ambdós escriptors i de retruc a tota la cultura illenca del segle XX. Uns relats amarats de poesia que esdevenen, més enllà de la paraula privada, un autèntic vocabulari col·lectiu: el de la recuperació de la llengua catalana.

Vicens i Llompart retraten en aquest llibre la seva infantesa, adolescència i joventut a través dels viaranys d'una memòria que només pot expressar-se narrativament i líricament. Una nina del Llevant mallorquí més rural dels anys cinquanta i seixanta i un nin de la classe benestant de la Palma trencada per l'abans i el després de la Guerra Civil, 'conversen' a viva veu sobre les relacions familiars, la cultura rebuda, els seus jocs íntims, els primers descobriments literaris i l'experiència viscuda de la transformació d'un paisatge sentit. Dues vides paral·leles que, tot i que no desvelarem el final al lector, acaben coincidint en l'amistat de la paraula i l'escriptura.

Més enllà dels records particulars, com l'estimada Galícia de Llompart o la primera bicicleta de Vicens; personalment consider que el llibre és un pou inabastable de dues dimensions relacionades: la finitud del temps i la llengua pròpia. Així, per una part, els records desgranen un temps que ja no torn. Els morts s'acumulen 'a les butxaques' dels escriptors o s'aboquen al dol inabastable del mar. Ja no hi caben dins el cor. La projecció de futur només es relaciona amb els qui ja no hi poden ser i en les capes d'una història col·lectiva que a voltes és del tot entelada. D'altra part, hi podem veure magníficament expressat el descobriment del català com a vehicle de la pròpia identitat. Un fet que és quelcom fonamental. Així, ja sigui a través de la lectura de les rondaies d'Alcover per part d'un pare castellano-parlant o dels primers cursets de català de l'OCB, el descobriment de la llengua esdevé un vehicle vital i narratiu on els mots signifiquen l'obertura d'un nou horitzó significatiu: la llibertat amarada d'anhels.

Sigui com vulgui, 'Vocabulari privat' és una peça fonamental de la narrativa mallorquina contemporània. Un llibre que encara ara pot engrescar a nombrosos lectors, sobretot entre el jovent. És un repàs viscut a través d'amistats, escriptors i desitjos de tota la cultura mallorquina d'un segle assetjat per la persecució de les arrels pròpies. Una cultura amb les seves fites i les seves frustracions. En veritat que, tal volta, les bicicletes no 'duren tota la vida'. Ara bé, en la successió de les generacions, en el transcurs inexorable de la memòria, sempre queda i resta la paraula escrita. En definitiva, el lligam amb el nostre vocabulari més bàsic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris