A ca nostra, quan m'enviaven a cercar alguna cosa – el covenet del cosir, ma mare, per exemple- i jo m'estorbava més del compte ella em reprenia i em deia; què hem d'esperar que vengui el sant Adveniment! I jo llavors agafava unes carreres una mica més falagueres no fos cosa que fora l'espardenya qui s'hi mostrar vers les meves anques. Si mirau el DCVB trobareu a l'entrada adveniment que “esperar [qualque cosa] com el sant adveniment” significa esperar-la amb fervor, amb paciència, amb desig...

Si hi ha una cosa que els illencs hem esperat amb la mateixa paciència – i perquè no dir-ho, amb el mateix desig- que el sant adveniment ha estat el Règim  Especial per a les Balears (REB). I com qui posa l'olla gran dins la petita s'anuncia que dia 21 d'abril el mateix Rajoy en persona, no en plasma, anunciarà a Palma el REB. No només l'anunciarà a Palma sinó que vendrà acompanyat de la galdosa propina – necessària, val a dir-ho- de l'augment del descompte de resident per al transport a la península, que passarà del 50% al 75 %.

Permeteu-me que sigui com sant Tomàs i mostri la meva incredulitat davant tal hipotètic esdeveniment. Raons no me'n sobren. El famós REB és com una mena de promesa eterna que planeja amb més o menys insistència – amb més durant períodes preelectorals- sobre els votants de les Illes. Com aquell que es butxaqueja tot fent sonar la ferralla dels menuts davant els ulls entre incrèduls i àvids d'un pobre captaire. Crec que anuncis com els que han anunciat – la redundància és volguda- se n'han fet a balquena. No fa gaire, el mateix Company – ara cooficiador de la litúrgia rajoniana- va prometre l'augment del descompte de resident i ho va fer mostrant, com a major trumfo, una foto amb en Montoro, ambdós somrients, amb aquells somriure de complicitat quasi infantil de dos bergantells que ben bé no saben si han tramat una malifeta o han fer una argúcia perquè un no res de sucre torni un ou de dos vermells. Ja saben quin ha estat el resultat de la fotografia: en Montoro segueix rient, sempre exhibeix aquell somriure de hiena voraç, mal lletada,  però al pressupostos de l'estat, que són els vertaders trumfos, no s'hi ha inclòs l'anunciat descompte. Ara, la senya – els pagesos, en temps de sequera, cerquen senyes d'aigua tot escrutant el cel- ha estat també una altra foto, aquesta vegada en la modalitat de selfie i els protagonistes han estat en Company i en Rajoy. No veig perquè donar-li més credibilitat a una foto que a una altra. Barra i frivolitats, els del PP, en gasten en abundància, vegeu si no el famós màster de na Cifuentes. Encara ara neguen l'obvietat amb caparrudesa d'ase.

De totes maneres, vista la hipocresia que gasten (amb això tenen  cum laude sense necessitat de presentar cap treball de fi de màster) tampoc no em vendria de nou que ho anunciàs. Ara bé, una cosa és anunciar-lo i l'altra fer-lo efectiu. Ja saben a qui han donat la culpa que això no s'hagi aprovat abans. Ara que no tenen majoria absoluta per aprovar els pressupostos diuen que si no tenim REB i major descomptes és perquè el PSOE no els aprova el pressupostos. Com també ho digueren, infames, de les pensions que no han apujat. Algun subterfugi semàntic s'inventaran per dir-ho i no complir-ho.

L'anunci de totes maneres és una bona senya. Si el PP necessita a hores d'ara fer una acrobàcia dialèctica i manyuclar una vegada més el REB deu ser perquè a l'horitzó hi colombra signes d'un temps no desitjats, és a dir, maneja enquestes, de cara a les properes eleccions autonòmiques, que no els deuen ser gaire favorables. Necessiten cops d'efecte per mirar de capgirar el rumb d'una intenció de vot que no deu dur camí de restaurar el poder PP al Consolat de la Mar.

Tampoc no és de fiar l'esperança que el Senat hagi aprovat per unanimitat el descompte de resident aquests dies. No seria la primera vegada que a un parlament, cambra, ajuntament, els del PP voten una cosa i en el Congrés – que és on es tallà el bacallà- en votin una altra. Les cambres menors són com les herbes molles. I ja saben que es fa amb les herbes molles...