cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
18°

La grandesa de Rosa Bueno

Ser una líder reconeguda i estimada a l'any 2018 és molt difícil. Ser-ho els anys setantes o vuitantes del segle passat era una autèntica proesa.

Tots els que coneguérem Rosa Bueno Castellano podem donar fe de que va ser una líder estimada, reconeguda, seguida i admirada.

De tracte afable, de fermesa insubornable davant el poder, era la dignitat personificada. Impulsiva, decidida, honrada, digníssima.

Rosa Bueno va néixer el 1945 a Villapalacios (Albacete), quan era ben petita, la seva família va emigrar a Barcelona, després a Ciutadella i posteriorment a Felanitx. Va participar a les associacions veïnals de Palma des de 1976 i fou fundadora i presidenta de la Coordinadora d'Entitats Veïnals, més tard esdevinguda Federació d'Associacions de Veïns de Palma, de la qual en fou presidenta.

El 2007 va rebre el premi Jaume II del Consell de Mallorca i el 2008 el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Morí el 21 de desembre de 2009.

Persona compromesa amb els més desfavorits i amb la construcció d'una ciutat més justa, més culta i més habitable.

Na Rosa era una defensora abrandada i apassionada de la recuperació de la llengua catalana... Encara em venen a la ment imatges d'ella, amb aquella gràcia, desimboltura i energia que desprenia, 'sermonejant' qualque jove perquè encara no es llançava a parlar en mallorquí.

Rosa Bueno va ser un bon exemple en molts àmbits. I cal celebrar que l'Ajuntament de Palma hagi recuperat els premis que duen el seu nom i que pretenen ajudar a enfortir el teixit associatiu i el moviment veïnal a Palma.

No totes les ciutats poden bravejar d'haver tengut una veïna exemplar com na Rosa Bueno.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris